L’exposició “Rituals de pastors” mostra al Museu Arqueològic d’Alacant (MARQ) les investigacions dutes a terme a la Cova del Randero, a Pedreguer (la Marina Alta), on els resultats de les excavacions van confirmar la primera troballa de canibalisme ritual de l’arc mediterrani en el context del Neolític.
La mostra inclou un conjunt de puntes de fletxa, un crani utilitzat com a relíquia, un atuell i restes de la mandíbula d’un xiquet que evidencien aquest canibalisme ritual del Neolític en aquesta àrea.
Aquests “avanços” han convertit l’enclavament en un dels jaciments més rellevants per a abordar l’habitació en cova del Neolític Mitjà (entre el 4500 i el 4000 a. C.), així com el vessant funerari del Neolític Final-Calcolític (entre el 3500 i el 2700 a. C.), permetent reconstruir el mode de vida de grups humans que practicaven una economia de producció, cultivaven cereals i cuidaven ramats.
Dues fases
Hi ha dues fases. D’una banda el Neolític Mitjà, quan el jaciment es va utilitzar com a refugi per xicotets grups de pastors per a resguardar el bestiar, adaptant els espais de la cova a les seues necessitats: la zona més externa per als adults i la galeria central per a les femelles prenyades i nounats, garantint la reproducció i la producció de llet, mentre que l’àrea més interna servia per al descans dels pastors i per a processar la carn dels animals.
En aquest àmbit intern, s’hi va trobar una fossa amb un gran recipient ceràmic que servia per a cuinar, perfumar l’ambient calfant plantes aromàtiques i actuar com a depòsit de foc per a il·luminació.
En el marc de la segona fase, en el Neolític Final-Calcolític, s’han documentat restes òssies humanes que confirmen l’ús del lloc com a espai d’enterrament. Un de les troballes “més destacades” és el crani complet d’un home d’entre 35 i 45 anys, localitzat a la galeria més interna de la cova.
Es va trobar aïllat, en una disposició inusual, protegit per pedres, i la seua datació (3400 a. C.) ho situa aproximadament quatre segles abans que la resta dels enterraments. La identificació d’elements de tancament en dos àmbits interns de la cova va permetre una excepcional conservació d’objectes vinculats a l’ornament dels difunts i a l’aixovar que acompanyava els rituals funeraris. Entre aquests, s’hi inclouen collarets, penjolls, destrals, aixes, ganivets de sílex, gots ceràmics i un “excel·lent conjunt” de 17 puntes de fletxa de sílex.
Restes de dos xiquets
Finalment, i relacionats amb l’ús ramader del Neolític Mitjà, es van trobar les restes òssies de dos xiquets, un d’aproximadament entre set i huit anys i un altre nounat. L’estudi va revelar diverses marques en la superfície dels ossos, com a talls realitzats amb útils de sílex, fractures per a l’extracció de la medul·la i mossegades humanes.
Aquests senyals evidencien un “tractament particular dels cossos després de la mort, suggerint la pràctica del canibalisme com un ritu funerari vinculat al dol“. “Aquest acte podria haver sigut una manera d’expressar un gest afectuós, un reconeixement de la connexió amb un ser estimat o pròxim, el llaç del qual es desitjava preservar”, assenyalen els especialistes.
