El maleït virus ens ha portat, roda i volta, a la història de les epidèmies i de la salut en general. També el rentat de mans ha estat objecte d’anàlisi retrospectiu en premsa escrita, mitjans audiovisuals i demés borrumballa electrònica. La majoria dels textos es remunten al segle XIX i rememoren alguns personatges que van descobrir una veritat palmària: el llavat de mans estalviava vides. Tots coincideixen en assenyalar l’hongarès Semmelweis (1818-1865) com l’heroi principal, quan, preocupat per la gran mortalitat de les parteres hospitalàries respecte a les que parien en casa, va aconseguir revertir aquesta situació fent que estudiants i metges es rentaren les mans abans d’assistir les dones ingressades. Allò succeïa per la dècada de 1840 a l’hospital de Viena, on aquella senzilla neteja va rebaixar dràsticament la mortalitat per febres puerperals en impedir que les mans contaminades, que venien de curar altres malalts o fer autòpsies, infectaren les dones. Sol citar-se també l’americà Oliver Wendell Holmes (1809-1894), metge i escriptor que per aquella època va remarcar la importància de les mesures higièniques a l’àmbit sanitari. Cap del dos, però, va ser massa escoltat en vida. A Semmelweis els metges vienesos no li van perdonar que els tractara de bruts i li van fer la vida impossible, acabant els seus dies en un psiquiàtric, mentre que Holmes es va dedicar definitivament a la poesia. Algun periodista més desficiós nomena també una figura femenina: Florence Nightingale (1820-1910) i la seua decidida defensa higienista a partir de l’experiència en la guerra de Crimea. Els articles solen completar-se amb al·lusions a la primera intervenció quirúrgica amb condicions rigoroses de neteja, efectuada per Joseph Lister el 1877 i la posterior irrupció de científics amb nous arguments, un dels quals va comminar als cirurgians a rentar-se les mans escrupolosament. Va ser Louis Pasteur (1822-1895) i anava carregat de raons microbiològiques incontestables. Aquest guió és l’utilitzat per la majoria de cronistes que, prèviament, inicien el seu comentari amb l’obligada referència als musulmans i les seues ablucions religioses, de conseqüències saludables, contraposades a un món cristià més endarrerit i brut, tret d’algunes excepcions medievals i modernes usualment ubicades en les classes altes.
Florence Nightingale (1820-1910). Infermera anglesa defensora de les mesures higièniques del personal sanitari abans del tractament dels ferits i malalts.
A l’àmbit sanitari actual, la neteja de mans és una qüestió ben assumida que en alguns casos, com la preparació quirúrgica, esdevé tot un ritual d’extremada pulcritud antisèptica. Però, i la resta dels mortals? Ens rentem les mans com deuríem? La veritat siga dita és que algunes enquestes espanten. En aquesta societat, suposadament higiènica, hi ha una proporció considerable de persones que no es renten les mans ni a tirs. Per exemple després de fer les seues necessitats orgàniques o abans de menjar. Els homes, per suposat, trauen pitjor nota que les dones.
Entretingut en aquestes dèries postconfinament i altres qüestions de salut històrica, vaig entropessar amb el següent text pertanyent a l’escola de Medicina de Salern:
“La loció després de l’àpat et reporta un doble regal,
Neteja les mans i fa tornar aguda la vista.
Si vols estar sa, rentat sovint les mans”
Deixem les dues primeres afirmacions de l’aforisme i fixem-nos en la màxima final que les amplia i generalitza:
“Si vols estar sa, rentat sovint les mans”.
La proposició podria formar part de les campanyes de prevenció contra el COVID-19 llançades per qualsevol de les Generalitats, la de dalt o la de baix, o pel Govern de ses illes. Tanmateix, va ser redactada al voltant de fa mil anys, atés que l’escola mèdica salernitana, d’arrels molt antigues, va tenir el seu màxim esplendor entre els segles X i XII, època de la que prevé el Regimen sanitatis o Flos medicinae on s’insereix l’aforisme esmentat que forma part d’un conjunt relatiu a l’alimentació, temperaments, herbes medicinals i algunes malalties concretes. El Flos medicinae salernità pertany a un gènere mèdic que va tenir bastant difusió, el dels regiments de salut, manuals que intentaven instruir sobre un estil de vida saludable, un dels quals és el dedicat a Jaume II pel nostre Arnau de Vilanova. La importància de Salern com a centre de formació mèdica, en una època prèvia a les universitats de París i Montpeller, està fora de dubte. L’escola, d’origen clàssic amb influència grega, no depenia del control eclesiàstic i, segons la tradició, aglutinava els sabers cristià, musulmà i jueu. A més a més, va ser el bressol científic d’algunes metgesses com la mítica Tròtula o Trota de Salern. Tornem, però, a l’aforisme: “Si vols estar sa, rentat sovint les mans”. La sentència constata una vegada més la lentitud dels canvis socials, qüestió ben coneguda però que tendim a menystenir. Després de gairebé deu segles encara no hem assimilat del tot la importància de la neteja rutinària i necessitem que ens la recorden.
Sí, hem de netejar-nos sovint les mans. Sempre, davant d’alguna possible brutícia macro o microscòpica i, ara, amb més insistència per l’actual pandèmia. Hi ha, però, certes excepcions. Per paradoxal que semble, alguna vegada “llavar-se les mans” contribueix a mantenir la brutícia. No podem “rentar-nos les mans” davant la intolerància, l’odi, la insolidaritat o altres “infeccions” tant o més perilloses que la del virus actual, per molt coronat que siga. Les conseqüències de les “rentades de mans pilàtiques” poden ser nefandes. Fora d’aquestes ocasions, llavem-nos les mans amb aigua i sabó, totes les vegades que calga, però sense obsessionar-nos. Naturalment ho hem de fer per salvar vides, com recomana l’eslògan idealista de la Generalitat Valenciana, també per cuidar la pròpia salut, com proposaven, potser més coneixedors de la condició humana, els metges i les metgesses de Salern.
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l’import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!
