El Defensor del Pacient va rebre en 2023 un total de 846 casos de presumptes negligències mèdiques al País Valencià, un 13% menys que l’any anterior, de les quals 46 han sigut amb resultat de mort.
Els hospitals més denunciats van ser, per aquest ordre, l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe, l’Hospital Universitari Doctor Peset, l’Hospital General Universitari d’Alacant, l’Hospital Clínic Universitari de València i l’Hospital de Manises.
Respecte al 2022 els assumptes han descendit en un total de 117, el que suposa una baixada d’un 12%. Aquesta davallada suposa el menor nombre de negligències rebudes al País Valencià des que el Defensor del Pacient en fa recompte. La mitjana se situa en 1.155 casos anuals, per la qual cosa el descens és cridaner.
No obstant això, l’organisme ha assenyalat: «Des de fa un temps observem com s’ha anat deteriorant, de manera progressiva i alarmant, la qualitat assistencial dels diversos centres que conformen les institucions sanitàries públiques valencianes. Al nostre modest entendre, urgeix la creació d’equips multidisciplinaris per a abordar una reforma integral i l’aplicació de plans que procuren oferir una major i millor assistència sanitària als pacients».
Les llistes d’espera continuen sent un «problema seriós». El volum dels dígits està estancat, amb 62.258 ciutadans esperant passar pel quiròfan i la demora s’ha reduït als 79 dies per l’anomenat «Pla d’autoconcert» amb la privada. Les patologies en les quals els temps despunten amb escreix són en pròtesis de genoll, cataractes i galindons.
L’any en la sanitat valenciana ha estat marcat per les tres jornades de vaga convocades pels metges d’Atenció Primària. Va ser a principis de març, abril i maig, reivindicant un límit de consultes i l’aplicació de 35 hores de jornada laboral, encara que la negociació a finals d’any continua oberta per la congelació dels acords.
La demora en cites amb el metge de família és un altre punt d’inflexió perquè en molts municipis resulta «contraproduent amb més de 20 dies d’espera». No obstant això, el gran cavall de batalla és la preocupant falta de metges i personal d’infermeria fins al punt que ha obligat a ajornar intervencions i proves diagnòstiques. També es troben a faltar mesures d’inversió en salut mental, «molt defenestrada per si mateixa». En definitiva, la sanitat valenciana necessita un finançament decent per a la seua sostenibilitat.