Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
La gran reforma del dret civil, substantiu i processal en matèria de discapacitat que ha entrat en vigor aquest divendres significa oblidar un sistema en el qual la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat -especialment d’algunes discapacitats com ara la intel·lectual, cognitiva o mental, o el dany cerebral- no era reconeguda.
El Comité Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi) ha celebrat aquesta data com a «històrica» després de molts anys de demandes i plantejaments perquè es duguera a terme una renovació «anhelada».
Així ho ha manifestat el president del Cermi, Luis Cayo Pérez Bueno, qui ha recordat que «per fi» es dona compliment a un mandat de Drets Humans de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU, i concretament, en l’article 12.
Segons ha explicat Pérez Bueno, fins ara aquestes persones «no eren considerades en plenitud legal i se les podia privar i minimitzar la seua capacitat jurídica i ser representades per altres mitjançant mecanismes com la tutela o la incapacitació».
El nou paradigma contempla que totes les persones amb discapacitat obtinguen els suports que necessiten, però que no siguen substituïdes, ja que preval la seua autonomia i els seus desitjos. En aquest sentit, el president de la plataforma de la discapacitat ha destacat que ara «l’entorn jurídic i social els ha de prestar assistència i acompanyament perquè exercisquen els drets que tenen reconeguts com qualsevol altra persona».
Aquesta reforma ha comptat amb un ampli consens polític, d’operadors jurídics i de la societat civil a través del Cermi. Tanmateix, Pérez Bueno ha assegurat que «caldrà temps per posar-la en pràctica, ja que suposa passar d’un model amb dècades d’existència a un altre nou, disruptiu i progressiu». En aquest sentit, ha demanat que els operadors jurídics «prenguen consciència» per assumir aquest nou paradigma i que les administracions doten de mitjans la justícia.
