Les valencianes i els valencians som gent festera, ens agraden les disfresses i gaudir dels Carnestoltes i per a fer por tenim els nostres monstres, la Buberota, l’Home del sac i un llarg etc., per tant, estem servits, no necessitem més gent disfressada en el nostre dia a dia i menys quan patim una catàstrofe. A l’estat espanyol també agraden molt les disfresses, però són d’un altre tipus: militars, guàrdies civils, policies, jutges… Quan tenim en sequera els rectors, uns altres disfressats, trauen els sants en processó i ara que tenim excés d’aigua i de negligència, trauen el Borbó a passejar.
Recorde encara molt viva la imatge de les rodes de premsa per la pandèmia, no podia creure el que estava veient per la televisió. Què tenen a veure l’exèrcit i la policia davant d’una emergència sanitària? Doncs res, fer por a la població perquè no obrim la boca i continuem sent un ramat obedient. Ara davant de la catàstrofe a les comarques valencianes es torna a repetir la imatge. Què podem esperar d’un estat aparentment democràtic que la seua Unitat d’Emergències és Militar i que la policia en molts dels seus pobles és la Guàrdia Civil, també militar. Un règim que es diu democràtic però que té la seua població sota control militar. Davant d’aquest estat hereu del franquisme, controlat totalment pel Règim del 78, quin futur podem esperar els valencians? Cap, seguirem sent el territori colonial que hem estat des que formem part d’Espanya «por justo derecho de conquista», militar.
Davant de la gestió criminal, ja són més de 220 morts, del govern colonial que ocupa la Generalitat Valenciana, el mateix dia de la ploguda i tots i cadascun dels dies després, ha quedat sobradament provada la seua incompetència criminal, la seua cara més dura que una pilota de vaqueta i amb les seues darreres adjudicacions a empreses del seu entorn i alguna d’elles del cas Gürtel. Ens diuen a la cara que la seua gestió de la reconstrucció els eixirà més a compte que si els haguera tocat la grossa de Nadal abans d’hora. Ara, com a premi a la seua incompetència criminal, es faran rics amb la desgràcia.
I què podem fer la immensa majoria de la població?
Podem fer el procés descolonitzador sols? No, però hem de començar ja, aprofitar la guspira, tot gran incendi comença amb una petita flama i ja és hora d’afegir llenya al foc.
La resposta de les classes populars a la colla de criminals que ens governen no ha de buscar la reparació de la desfeta, hem d’aprofitar el moment i anar més enllà. Tenim molts fronts oberts i no podem estar en tots, hem de canviar d’estratègia, organitzar-nos. Hem d’ajuntar totes les lluites i per damunt de tot, totes les persones que lluitem; hem de sumar des de la diversitat per fer un Front Ampli, ja decidirem assembleàriament com es dirà, però format per valencianes i valencians, vinguen d’on vinguen, tinguen el color de pell que tinguen, estimen a qui estimen…, que vulguen lluitar per un món diferent, més igualitari i oblidar-nos de la gent de la metròpoli, perquè encara que ens diguen que són com nosaltres, també ells formen part del problema i d’aquells que sempre volen ofrenar glòries a Espanya.
Som la majoria de la població i hem de compartir les lluites, sabent que cap lluita és més digna que l’altra i que la nostra força és l’assemblearisme. Hem de traure els militars fora del nostre govern, ja en vam tindre prou amb Franco i la seua colla de criminals.
Ens ha arribat l’hora, ens ho va deixar escrit el nostre gran poeta, de qui enguany celebrem el centenari del seu naixement, V.A. Estellés, «perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot». Crec humilment que ja ens ha arribat eixe dia.
Ens trobem als carrers i a les assemblees.
Jaume Ivorra Soler és membre de Dignitat Republicana i del Col·lectiu 1 d’octubre.
