La Unió Llauradora i Ramadera ha reclamat un canvi legislatiu per a impedir que s’etiqueten com a tòfona negra aquells productes que no contenen aquesta espècie o que utilitzen únicament aromes substitutives. L’organització agrària defensa que la reforma normativa és clau per evitar el frau als consumidors i millorar la rendibilitat d’un cultiu arrelat en zones rurals desfavorides del País Valencià, que travessa una campanya amb preus especialment baixos.
Segons l’entitat, una part important dels productes comercialitzats a l’estat espanyol sota la denominació “amb tòfona negra” no utilitza la varietat gastronòmica més valorada, la Tuber melanosporum, i en molts casos ni tan sols incorpora tòfona real o en conté quantitats mínimes. Aquesta conclusió es desprén d’un estudi elaborat pel Grup de Cooperació Tòfona Negra d’Aragó, basat en l’anàlisi de més de 300 productes trufats presents als supermercats, des d’olis i patés fins a formatges i salses.
Només en conté el 16% dels productes
L’estudi revela que només el 16% dels productes analitzats contenia tòfona negra autèntica, mentre que el 20% no en tenia cap i en el 30% la quantitat era inferior a l’1% del que s’indicava en l’etiqueta. A més, el 73% dels productes incorporava bis(metiltio)metà, un aromatitzant econòmic que imita l’olor de la tòfona blanca italiana, però que no està present en la tòfona negra.
L’organització agrària adverteix que l’absència d’una normativa específica facilita aquestes pràctiques. Actualment, la comercialització d’aquests productes es regeix per la regulació genèrica dels bolets comestibles, “fet que permet vendre productes sota la denominació de tòfona negra encara que continguen altres espècies o no en continguen cap”, subratlla. Aquesta situació, remarca La Unió, “devalua el producte, perjudica els productors i genera confusió entre els consumidors”.
El secretari general de l’organització, Carles Peris, ha reclamat “un canvi legislatiu a través d’una normativa específica i clara per a la comercialització de tòfona i els seus productes a fi de garantir una transparència clara en l’etiquetatge, tal com ja es fa a França, perquè la majoria dels productes que indiquen que porten tòfona negra no en contenen gens”.
La Unió també ha demanat el suport de les administracions per impulsar campanyes de promoció i conscienciació sobre aquest cultiu, amb l’objectiu de millorar el coneixement del producte entre els consumidors i diferenciar els aliments elaborats amb tòfona real dels aromatitzats. L’entitat recorda que la tòfona negra presenta una gran riquesa aromàtica, formada per més de cent molècules volàtils, que es degraden en processos industrials i faciliten l’ús d’aromatitzants artificials.
Forta caiguda dels preus
La situació del sector es veu agreujada per la forta caiguda dels preus en origen durant l’actual campanya. Segons l’organització, la cotització ha passat dels 500 euros per quilo en les primeres setmanes fins als 150 euros per quilo, una reducció del 70%. Fa uns anys, el preu podia arribar a situar-se entre els 1.000 i els 1.500 euros per quilo.
A més, els productors han detectat una elevada presència de l’escarabat de la tòfona (Leiodes cinnamomeus), una plaga que redueix el valor comercial del producte. Per això, La Unió reclama a la Conselleria d’Agricultura que incremente la investigació sobre aquesta espècie i que impulse solucions fitosanitàries i biològiques per controlar-la.
La tòfona negra és un fong subterrani molt apreciat en gastronomia per la seua aroma intensa i complexa, amb notes terroses, de cacau, fruita seca i bosc humit. El seu ús s’estén des de plats elaborats fins a preparacions senzilles, com pastes, ous, carns o risottos, fet que la converteix en un producte emblemàtic de l’alta cuina.
