El jutjat d’instrucció número 21 de València ha rebutjat la querella criminal que es va presentar contra un agent de la Policia espanyola que es va infiltrar en els moviments socials del cap i casal. Així ho ha informat La Directa, el mateix mitjà que va destapar diversos casos de policies infiltrats en col·lectius de ciutats com València, Barcelona o Girona.
En el cas de València, el policia es feia dir Ramon Martínez Hernández, una identitat falsa amb la qual es va introduir en aquests moviments. Alerta Solidària i dues activistes van presentar una querella contra l’agent i també contra els seus superiors al Ministeri espanyol d’Interior per possibles delictes de tortures, contra la integritat moral, de lesions, de descobriment i relació de secrets. Ara, els denunciants presentaran recurs contra el rebuig judicial.
Segons les denunciants, les conductes de la Policia espanyola consistien en «instrumentalització» i «cosificació» contra les dues activistes afectades mitjançant «l’establiment de relacions afectives» i també a través de l’accés d’informacions reservades i privades dels col·lectius socials en els quals l’agent es va infiltrar.
De fet, aquest agent de policia va arribar a assumir cert protagonisme liderant diverses mobilitzacions que consistien, fins i tot, en moments puntuals, en enfrontaments contra la mateixa Policia espanyola que podien derivar en multes i en represàlies contra els manifestants que protestaven al costat del policia infiltrat.
Rebuig
En canvi, el jutjat de València s’ha acollit als mateixos arguments de la Fiscalia per a rebutjar la querella, ja que consideren que els fets denunciats, en cas de ser acreditats, no serien constitutius de delicte. Entre altres coses, perquè interpreten que les relacions afectives i sexuals del policia amb activistes van ser consentides per aquestes últimes i per tant no s’hauria produït cap delicte de lesions. El consentiment és també l’argument per descartar un presumpte delicte de revelació de secrets, ja que les informacions proporcionades a l’agent es van traslladar en el context d’una «relació d’amistat».
