Sergi Tarín / València.
Potser no s’hi identifique i haguera preferit estar àguila imperial, gat d’angora o tigre de Bengala. Espècies de cognom i posició aristocràtica en l’univers de la zoologia i no un fugisser mamífer de matoll i corral. Però allò cert és que un conill, un senzill conill comú, és l’animal que millor definix l’exconseller Rafael Blasco. Gregari, territorial, silenciós i gran excavador de túnels. Així ho entenia la trama corrupta de cooperació que va transitar per totes les cavitats de la conselleria de Solidaritat derivant ajudes al Tercer Món a immobles, garatges, comptes personals i empreses establertes a Miami. De fet, les paraules “conill”, “conejo” i “Roger Rabbit” esguiten el sumari. I així ho reconegué ahir María Isabel Castillo, ex administrativa d’Hemisferio, una de les matrius de la xarxa corrupta. “¿Amb quin apelatiu coneixia Tauroni a Blasco?”, preguntà el fiscal. “Conill”, respongué Castillo sense dubtar.
La contestació deixà paralitzats acusats i defenses. Durant la setmana passada, Blasco s’havia esforçat per espolsar-se el malnom. I Tauroni havia intentat relativitzar-lo: “És una paraula que gaste molt. Als treballadors els dic sovint: a caçar conills!”. Els dos imputats també havien fet malabars amb el diccionari per evitar el camp semàntic de l’amistat i l’afecte. Tots dos negaren que havien dinat o sopat junts o que s’havien visitat a casa. Si es coneixien, tal i com declararen, és perquè eren d’Alzira i, en un poble menut, és inevitable trobar-se pels cantons. Castillo, ahir, feu trontollar l’estratègia. “¿Li deia Tauroni si eixia a sopar Blasco?”, la interpel·là Javier Boix, advocat del polític. “Comentà que en alguna ocasió a dinar en sa casa d’Alzira”, hi aclarí.
A més, l’ex administativa, imputada en la segona peça del cas Cooperació (s’investiga el desviament de 3,5 milions a les empreses de Tauroni), admití que Blasco era tot una assegurança per a la viabilitat de la xarxa i que a finals de 2011, després de la desaparició de la conselleria de Solidaritat, “ens interessava saber on anava a recalar el senyor Blasco”. És l’explicació de Castillo a la conversa captada amb el seu marit a finals de 2011 on assegurava: “En quant ho sàpiguen, tanquen la fundació [Hemisferio] i munten un altre chiringuito”. La investigació desvetlla com Castillo feia d’intermediària entre Tauroni i la conselleria. El contacte era Antonio Bullón. Però si hi havia qualsevol imprevist, l’accés a la cúpula era directa. En una ocasió, Esperanza Sin Fronteras, ONG associada a la trama, oblidà presentar-se a una convocatòria i fou Castillo qui, en adonar-se, proposà lliurar el document en mà a Marc Llinares, ex cap d’Àrea de Cooperació i un dels nou acusats, per a què l’inclogués tot al·legant un error en el tràmit.
María Isabel Castillo
Sense memòria
Precisament ahir Llinares hagué d’empassar saliva en més d’una ocasió. Durant el interrogatori a Alfonso Navarro, administrador únic fins el 2011 a Arcmed (empresa forta de la trama), el fiscal exhibí un correu electrònic on apareixia el nom “Marc Llinares i Picó Arcmed SL” sota un mail: mllinares@arcmed.es. “¿Per què esta empresa tenia un correu corporatiu de Llinares?”, preguntà el fiscal. “No ho recorde”, contestà Navarro, encongit sota una cuirassa de tela vaquera amb les mànegues fins la punta dels dits i el coll a ras de les orelles. Una desmemòria i obstruccionisme que s’eixamplà a una desena de preguntes de les acusacions sobre factures falsificades, subcontractacions o venda d’accions com ara el 30% d’Arcmed que Llinares comprà després que esta empresa facturés 456.960€ a Cyes, la fundació que arreplegà 1,6 milions de les ajudes de Cooperació de 2008 i en destinà 969.875€ a pisos.
I amb voluntat d’oblit també declarà Joaquín Rafael Navarro, enginyer informàtic d’Arcmed. Nerviós i imprecís, denuncià una confabulació per encausar-lo quan el fiscal li mostrà tres correus electrònics amb el seu nom amb factures lliurades a Cyes. Dos d’elles datades el 22 de febrer de 2008 són relatives a les ajudes de grans projectes, que no es publicaren fins el 4 d’abril de 2008. “¿Per què Tauroni sabia que eixa convocatòria s’anava a convocar?”. I, novament, la pregunta del fiscal no tingué resposta.
