«Les xifres continuen sent insostenibles democràticament». Així començava la roda de premsa el regidor de Protecció Ciutadana a l’Ajuntament de València, Aaron Cano, per a referir-se a l’àmbit de la violència de gènere a la ciutat. En 2022 les ordres de protecció dictades per a les dones va ser de 605 i s’ha detectat un increment de les agressions perpetrades en la via pública.
En total, segons apuntava Cano en una roda de premsa en la qual feia balanç de la gestió del grup GAMMA durant l’any 2022, d’aquell any hi ha vigents a la ciutat 1.261 ordres de protecció –605 dictades l’any passat i, la resta, vigents d’exercicis anteriors.
De les 605 ordres acordades en 2022, 543 es van executar per violència de gènere i 62 per agressions sexuals, ha concretat l’edil. Comparant les dades amb 2019, aquell any es van dictar 635 ordres per violència de gènere i 26 per agressió sexual.
No obstant això, malgrat aquesta millora, des de 2020 no s’atura l’increment quant a ordres de protecció. En aquest exercici se’n van dictar 530, en 2021 es va baixar fins a les 509 i en 2022 se n’ha arribat a 543. A més, s’ha notat un augment en les ordres per agressió sexual, passant de 22 a 44 entre 2020 i 2021, i arribant a les 62 el 2022.
De l’estudi d’aquestes xifres es desprèn, apuntava Cano, que en 20 anys, 18.000 dones han requerit algun tipus de protecció per violència de gènere: «És com si estiguérem parlant de tota la població del Cabanyal o de Montolivet», ha posat com a exemples l’edil. I cal sumar-hi les dones que no denuncien, que són la majoria.
Sobre les edats de les dones que compten amb ordres de protecció, Cano concretava que es tracta de víctimes d’entre 20 i 60 anys en la seua majoria, és a dir, més del 80%. Encara així, ja comencen a emergir víctimes d’entre 16 i 20 anys, ja que aquests casos representen el 5% del total.
Així mateix, «sempre es repeteix el mateix paradigma»: les víctimes solen ser dones amb més formació que els agressors però amb major dependència econòmica i emocional. Sobre aquest tema, Cano ha concretat que el 59% de les dones que sofreixen violència de gènere tenen fills «i això és una dificultat afegida a la denúncia per la càrrega emocional», ha asseverat.
A més, les xifres demostren que el 50% de les dones són agredides per la seua pròpia parella i, a més, que estan augmentant les agressions enregistrades en la via pública. Sobre aquesta última idea, Cano ha explicat que entre els anys 2019 i 2021, el percentatge d’agressions al carrer ascendia a entre un 10 i un 12%, mentre que en 2022 s’ha passat a un 23%. És a dir, una de cada quatre agressions per violència de gènere es produeix en la via pública. Això es pot deure a dos motius, segons l’edil: la posada en marxa del grup GAMMA nit, que ha servit per detindre 112 homes en 2022; i, segons el seu parer, «la pèrdua de consensos polítics» sobre aquesta matèria: «quan hi ha una condemna unànime de la societat a fer el mal, t’amagues», ha asseverat.
D’altra banda, les xifres indiquen que el 54% dels agressors no ha consumit alcohol ni drogues, amb la qual cosa «cal desmuntar prejudicis perquè els agressors saben perfectament el que fan i no estan bojos. Els problemes de salut mental són una altra cosa diferent. Això va de perpetuar el poder, no va d’alienació mental», ha subratllat.
Cano ha apostat per ampliar la xarxa de protecció de les víctimes i per ser preventius, a més de treballar molt més la violència psicològica, «que és l’antecedent de la violència física», ha dit. «Un agressor intervé primer en la ment de la dona, l’assetja i l’agredeix psicològicament, i quan la té anul·lada mentalment és quan passa a l’agressió física», aclaria.
Així mateix, demanava abordar el problema des de principis democràtics, «sense tolerar que la gent en negue l’existència». Segons la seua opinió, «no sé com es pot lluitar contra la violència de gènere si negues l’existència d’aquesta violència. Això és una cosa molt seriosa. No va del joc polític, va de drets fonamentals. Cal deixar de ser hipòcrites. La lluita contra la violència de gènere és el major repte de la seguretat ciutadana en aquest país», afirmava.
Davant aquesta situació, Cano ha avançat que després de Falles, realitzaran unes jornades de treball interdisciplinari, «amb tothom implicat», per a estudiar què es pot fer per a millorar la lluita contra la violència de gènere: «No només per a protegir millor les dones, sinó per a aconseguir que vulguen denunciar», ha dit. Així mateix, l’edil aposta per potenciar la policia de proximitat i, a més, destinar a una part dels 100 agents que trauran l’oposició del cos de seguretat a continuar desenvolupant GAMMA.
Sobre aquest tema, afirmava que en la pròxima legislatura ha d’haver-hi canvis en l’escala del grup GAMMA amb l’objectiu de fer-la més tècnica i directiva; a més de desenvolupar la unitat GAMMA, espai físic, perquè les dones puguen ser ateses per violència de gènere. També, deia, continuaran treballant en l’educació en centres escolars.
