Dilluns dia 4 de març es complien 25 anys del portal web Racó Català, conegut especialment a inicis d’aquest segle pels seus fòrums i també per haver-se convertit en un mitjà de comunicació. Però sobretot, l’aportació de Racó Català al conjunt del domini lingüístic va ser la de la consolidació en internet d’aquests territoris. Una tasca que a la xarxa també havia començat a desenvolupar Vilaweb als anys noranta i que Racó Català va aprofundir d’una manera diferent.
Un dels principals impulsors d’aquest portal és Joan Camp, propietari de l’empresa editora Tirabol SL. Ell mateix recorda que «la gràcia del projecte és que no es va pensar, no vam fer cap reunió ni vam trobar cap oportunitat de negoci, sinó que amb vocació de passatemps vam muntar un web», explica. Racó Català va nàixer amb l’empenta d’ell mateix, de Guillem Sureda i d’Oriol Morell, tres estudiants que acudien a universitats diferents i que no es van conèixer personalment fins mesos després d’haver creat el web. Les relacions entre tots tres es forjaven a través d’un xat del canal IRC, una de les plataformes primitives de contacte virtual.
«Volíem, senzillament, explicar coses de l’independentisme català perquè véiem que els mitjans no en parlaven», explica Camp, qui seguint la cita de «no critiques els mitjans, sigues tu un mitjà» va tirar pel dret i va crear el web amb la participació directa de dos companys tot just quan l’independentisme es començava a fer un espai en la política catalana. Aquell 1999, tal com recorda Camp, era l’any de l’inici de l’últim mandat de Jordi Pujol a la Generalitat de Catalunya. «Es percebia un canvi, s’esperaven coses, i vam saber fer-nos un lloc».
Dels inicis als fòrums
En un primer moment Racó Català era una web que disposava d’enllaços i de descàrrega de programes. La consolidació es va fer notar amb l’establiment del fòrum, una possibilitat que permetia el gestor amb un mòdul que van activar. Aquells espais de debat van fer créixer l’audiència del web de manera exponencial. «L’èxit de Racó Català va ser convertir-se en una xarxa social quan aquestes no existien», argumenta Camp, que també recorda que el web permetia l’enregistrament amb un nom d’usuari i un avatar, possibilitats consolidades actualment però en aquell moment molt novedoses.
«Els fòrums eren la manera de contactar entre la gent de manera oberta i atemporal, i disposaven també de missatgeria privada». Més tard habilitarien un xat que permetia la comunicació en temps real i això va donar lloc a la creació d’una comunitat integrada pels raconaires, nom amb què s’identificaven els seus membres.
Preguntat per un moment concret determinant en l’èxit de Racó Català, Camp recorda quan el 2003 la llet marca Pascual va decidir deixar de comprar a les granges catalanes. Racó Català va promoure una campanya de boicot a aquesta empresa que va agafar «una dimensió estratosfèrica». El desenllaç va ser que les granges perjudicades van crear Llet Nostra, marca encara existent. «Va ser una d’aquelles coses que passen sense voler», recorda.
Un altre dels moments importants del web va coincidir amb l’arribada del primer tripartit català l’any 2003, presidit pel PSC amb Pasqual Maragall i amb la integració dins del govern d’Esquerra Republicana i d’Iniciativa per Catalunya. «Des de la Generalitat ens van enviar un correu perquè ens volien conèixer», relata Camp, que conta que qui se’ls havia adreçat era el secretari de Mitjans en aquell moment, Miquel Sellarès. «Vam anar al Palau de la Generalitat entrant per la porta de davant, reservada només a les autoritats, perquè érem uns desconeixedors totals de tot allò, i Sellarès ens va preguntar que qui hi havia al darrere de nosaltres», explica rient i recordant que aquell polític es pensava que, necessàriament, alguna gran empresa havia de ser la promotora de Racó Català, quan no era així.
Després d’allò el 2006 Racó Català va fer un salt i Joan Camp va fundar l’empresa editora Tirabol amb l’objectiu de fer créixer el web. Tot i així, diu que «mai no hem considerat Racó Català com un mitjà, aquest terme és molt presumptuós. Internet estava obrint-se, anàvem fent i explicant coses útils i necessàries i ens va costar molt definir-nos com un diari, tot i que en teníem audiència i transcendència».
Els Països Catalans, a la xarxa
Una altra de les virtuts de Racó Català va ser la de «fer desaparèixer les distàncies geogràfiques gràcies a Internet». Amb la xarxa es va generar un espai de Països Catalans. «La nació sencera estava als fòrums i descobrírem que la Catalunya Nord no era un mite, sinó que existia. Els accents del català entraven a través de la música, a les televisions no es visibilitzaven, i els fòrums van servir com una xarxa de relacions de la qual van sorgir moltes amistats arreu del territori».
Camp, a més, reconeix que abans d’Internet «els Països Catalans eren una quimera intel·lectual: els llibres deien que existien, però els joves no teníem amics valencians i mallorquins, i això va canviar». Més encara amb les trobades de raconaires, que en un primer moment les organitzava el mateix portal web i posteriorment els seus usuaris. Al País Valencià Joan Camp en recorda una en especial organitzada al casal d’Acció Cultural de Russafa, barri de la ciutat de València, on es va organitzar un sopar i un concert de Cesk Freixas i Josep Maria Cantimplora que va acabar amb una concentració de simpatitzants del partit neofeixista España 2000 amb pals i passamuntanyes per a agredir els assistents. «La gent d’Acció Cultural, especialment Núria Cadenes, van ser àgils per a buidar el local trucant taxis per a treure’ns a fora protegits», recorda.
Entre els raconaires valencians Camp recorda noms com el d’Anna Peña, periodista especialitzada en continguts digitals, o fins i tot el de l’exconseller de Cultura i Educació Vicent Marzà, de Compromís, actualment diputat a Les Corts per aquesta formació. A hores d’ara Racó Català es manté com a mitjà amb una audiència considerable i ha cedit, també, el contingut dels seus fòrums a la plataforma AINA, que impulsa l’ús del català en l’àmbit digital. Amb aquests continguts, Racó Català i AINA han aconseguit que la base de dades de fòrums més gran de tot l’Estat siga la del portal que ara compleix 25 anys.
