A València i els municipis de l’àrea metropolitana, cànnabis, tabac i cocaïna van ser les substàncies psicotròpiques més consumides la dècada del 2011 al 2021. En concret, durant aquest període es va registrar un augment del consum de cocaïna, coincidint amb la tendència general observada a tot Europa. També hi va haver una estabilització de la ingesta de la metamfetamina, una reducció de l’amfetamina i un increment de l’èxtasi.
Així es desprén d’un estudi del Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE, UV-CSIC-GVA) que ha avaluat, mitjançant l’anàlisi de les aigües residuals, el consum de drogues al Cap i casal durant els anys esmentats.
A més, durant els caps de setmana i les festes locals, principalment les Falles, s’ha vist una freqüència més elevada de consum d’aquestes substàncies en comparació dels dies laborables. «Aquestes dades són similars a les d’altres ciutats espanyoles i estan en concordança amb les estimacions realitzades per a la UE pel centre Europeu de Monitoratge de Drogues i d’Addicció a les Drogues», apunta l’enginyer Julián Campo, primer autor d’aquest article i investigador del Grup d’Investigació en Seguretat Alimentària i Mediambiental de la Universitat de València, en el CIDE.
«Resultats similars s’han registrat en diferents festivals, esdeveniments o períodes vacacionals a diferents ciutats del món, la qual cosa confirma l’ús recreatiu d’alguna d’aquestes substàncies», assenyala Yolanda Picó, catedràtica de Nutrició i Bromatologia de la UV i responsable del Grup SAMA-UV.
El treball, que apareix publicat a la revista Water Research, posa en relleu l’eficiència d’aquesta tècnica epidemiològica, segons els responsables de l’anàlisi. L’enfocament de l’epidemiologia basada en les aigües residuals (WBE, Wastewater-based epidemiology) ha permés dur a terme aquesta anàlisi; detectar l’aparició de noves substàncies d’abús i identificar els canvis en les pautes de consum relacionats amb períodes vacacionals o esdeveniments festius.
Per a aquest projecte, el Grup SAMA-UV va analitzar les aigües residuals procedents de tres depuradores de la ciutat i va aconseguir detectar un total de 16 substàncies psicoactives –legals o il·legals-, huit de les quals van rebre un control continuat mitjançant estudis cromatogràfics i d’espectrometria de masses.
Els resultats mostren que el cànnabis, el tabac i la cocaïna van ser les drogues més consumides, amb una mitjana per cada 1.000 habitants de 9,9 g/dia per al cànnabis, 1,7 g/dia per a la cocaïna i 1,5 g/dia per a la nicotina.
Codeïna i al·lucinògens
L’estudi també reflecteix una tendència de consum a l’alça de les tres substàncies a partir del 2018. Opiacis com ara la codeïna (0,5 g/dia), al·lucinògens com ara la bufotenina (0,2 g/dia), o estimulants com ara l’èxtasi (MDMA 42 mg/dia), les amfetamines (36 mg/dia) i les metamfetamines (20 mg/dia) destaquen a continuació.
I, finalment, l’heroïna, la ketamina o la metadona, entre altres, van mostrar ser drogues menys consumides a València durant el període d’estudi. Les mostres van ser obtingudes tant en forma de substàncies pures com dels seus metabòlits.
L’Informe Europeu sobre Drogues 2021 va identificar la cocaïna com el segon estimulant més estés i confiscat a Europa, i l’Informe del 2021 de l’Observatori Espanyol sobre Drogues i Addiccions (OEDA), va confirmar que la cocaïna és una de les drogues amb prevalença de consum més gran en la població espanyola entre 15 i 64 anys i en el període 2019-2020, després de l’alcohol i el tabac.
Els resultats del Grup SAMA-UV mostren que, a més de la cocaïna, el cànnabis és una de les drogues il·lícites més detectades en mostres d’aigües residuals. Aquestes dades concorden amb diferents estudis duts a terme per a períodes similars en 26 països de la UE.
«Els resultats d’aquest treball remarquen la pertinència de l’anàlisi d’aigües residuals com a excel·lent complement als indicadors epidemiològics clàssics -dades de prevalença, estadístiques de confiscacions, etc.- a l’hora de compondre un panorama objectiu, ràpid, barat i anònim dels patrons de consum de drogues en una localització específica, com és el cas de la ciutat de València», conclou Julián Campo.
