Durant la inauguració de l’Expojove, el passat 26 de desembre, dos activistes del Moviment d’Objecció de Consciència (MOC) van enfilar-se i tacar amb pintura rosa un tanc exposat a l’estand que l’exèrcit espanyol té instal·lada a una fira d’oci i educativa pensada per a la xicalla. Amb aquesta acció, els pacifistes volien denunciar que «la presència de les Forces Armades i altres institucions armades en una fira infantil i juvenil suposa una normalització perillosa i una certa apologia dels mitjans violents de resolució de conflictes que contradiu els valors de pau, resolució no-violenta dels conflictes i diàleg que han de regir l’educació dels i les joves, valors consagrats en les lleis educatives».
Malgrat que en el mateix moment de l’acció, la policia local va limitar-se a identificar els activistes i deixar-los marxar, l’endemà van ser citats a la comissaria de Sapadors de la policia espanyola. Allí, després d’una detenció formal de poc més d’una hora, van eixir en llibertat amb càrrecs d’«Injúries a les Forces Armades», «delicte contra les Institucions de l’Estat» i «danys». També l’Ajuntament de València ha comunicat que estudia accions legals pròpies.
El diari ABC va publicar que fonts de «les forces de seguretat» asseguraven que el tanc «havia patit danys», el que probablement justificaria aquesta acusació. El Codi Penal xifra en mil euros la quantitat necessària per considerar aquests danys com a delicte, pel que resultaria si més no curiós que un vehicle blindat preparat per resistir impactes de munició de 20mm haguera patit danys dignes de menció per una simple «pintura rosa a l’aigua ecològica, no tòxica i fàcilment rentable», tal com van especificar els pacifistes en un comunicat.
Delicte franquista
En aquest context, l’acusació més interessant és la d’«Injúries a les Forces Armades». Aquesta tipificació figurava exclusivament al Codi Penal Militar de la dictadura però afectava també civils, que sota aquesta figura eren jutjats per un consell de guerra. L’estructura repressiva del franquisme la va utilitzar a bastament fins i tot mort el dictador. De fet, va ser aquest delicte pel qual es va empresonar Albert Boadella i altres actors dels Joglars després d’estrenar la seua famosa obra La Torna, sobre l’assassinat de Salvador Puig Antich.
El 1980 passava al Codi Penal –actualment a l’article 504.2 del mateix-, i els civils que cometeren aquest delicte passarien a ser jutjats per tribunals ordinaris. La veritat, però, és que des de llavors pràcticament no hi ha hagut acusats –i molt menys condemnats- per aquest delicte. L’hemeroteca recorda que el periodista català Iu Forn va ser amenaçat d’una denúncia per aquest delicte per un article d’opinió al diari Avui el 2006, sense que hi haja constància que açò es fera mai realment efectiu.
Segons una sentència del Tribunal Constitucional del 1989: «El que es protegeix és el prestigi de les institucions en un sentit funcional. No es tracta d’un dret fonamental [perquè les persones jurídiques de dret públic no tenen dret constitucional a l’honor], la qual cosa té rellevància a l’hora de ponderar la seua protecció amb la llibertat d’expressió». Segons el tribunal es protegeixen «els valors de dignitat, reputació o autoritat moral de les institucions públiques i classes de l’Estat, els quals, sense minva de la seua protecció penal, gaudeixen enfront de la llibertat d’expressió d’un nivell de garantia menor i més feble que el que correspon a l’honor de les persones de rellevància pública».
De fet, el xoc entre drets –uns amb més protecció que altres, com va indicar el TC- que suposa el delicte obliga a una «interpretació especialment restrictiva» d’aquest tipus d’injúries i la seua aplicació exclusiva a «conductes de qualificada gravetat», segons la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans. Especialment protegides es troben les crítiques a les institucions militars si tenen «un fonament de crítica política» i no una voluntat d’injuriar.
Des del MOC s’ha destacat, precisament, que «els desproporcionats i absurds càrrecs formulats contra la parella d’activistes poden deure’s a la gran irritació que hauria causat entre alts comandaments militars l’acció sobre el blindat de combat».
