El president valencià, Carlos Mazón, acumula un nou focus de crítica després dels últims contractes que la Generalitat ha adjudicat a dit. Amb la finalitat de reparar els danys causats per la DANA el passat 29 d’octubre, el Consell ha confiat en diverses empreses que tenen un passat judicial clarament relacionat amb l’etapa més fosca del PP.
En concret, aquests últims deu dies la Generalitat ha adjudicat més d’una trentena de contractes per a rehabilitar infraestructures, per a garantir serveis de neteja o per a facilitar l’accés a les àrees industrials afectades. Aquestes adjudicacions s’han fet per la via urgent, és a dir, sense haver de passar per concurs, i algunes de les empreses beneficiades no són només conegudes per la seua tasca professional.
És el cas de Becsa SA, que ha aconseguit més de 6 milions d’euros i compta amb Gabriel Batalla com a administrador únic. Aquest empresari va ser condemnat en el marc de la trama Gürtel l’any 2019 després d’haver finançat de manera irregular el PP valencià. Ara s’encarregarà de reparar una presa i el tram de Xest (Foia de Bunyol) de la carretera CV-50.
Un altre dels empresaris coneguts als jutjats i que s’ha vist beneficiat de la nova conjuntura és Rafael Martínez Berna, alacantí que lidera l’empresa CHM Obras e Infraestructures i que rebrà poc menys de 3 milions d’euros després d’haver confessat, també, haver finançat el PP a través de la Gürtel en el passat, fet pel qual va ser condemnat. L’empresa ha vist licitat el contracte per Ferrocarrils de la Generalitat per rehabilitar instal·lacions i equipaments
Al seu torn, Facsa, amb l’empresari Enrique Gimeno condemnat a presó també per finançar el PP valencià en el marc de la Gürtel, rebrà un milió i mig d’euros per a reparar les instal·lacions de l’empresa de sanejament d’aigües EPSAR a Benicarló (Baix Maestrat), on poc més tard del 29 d’octubre hi va haver inundacions però sense provocar víctimes mortals.
Empreses condemnades pel cas Taula
Gürtel no és l’única trama present en les noves contractacions. El cas Taula, que va afectar el PP valencià a través de la Diputació de València quan la presidia Alfonso Rus i de l’Ajuntament de València quan el liderava Rita Barberà. Taula va acabar amb una trentena de condemnats i també es va gestar a través d’empreses ara beneficiades per contractacions a dit.
Un exemple és el de la Sociedad de Agricultores de la Vega, que acumula més de 9 milions d’euros en dos contractes després d’haver finançat el PP de la ciutat de València els anys 20006 i 2007 amb 300.000 euros.
Similar és el cas de Pavasal SA, que quasi rebrà més de 5 milions d’euros per a reparar infraestructures agràries després d’haver reconegut la contribució al finançament irregular del PP fa 15 anys.
Per últim, FCC Aqualia SA, també condemnada pel cas Taula, rebrà més de 7 milions d’euros per tasques de reparació en infraestructures hídriques.
