Aquest divendres representants del PP amb importants càrrecs executius protagonitzaven, conjuntament amb la patronal hotelera, una mena de sainet per a denunciar la presumpta «turismefòbia» de la qual tant li agrada parlar a la consellera Nuria Montes.
Montes és consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, i procedeix de la patronal Hosbec, la mateixa que ha organitzat l’acte referit, fet que evidencia la confluència d’interessos que hi ha entre el Consell dirigit pel president Mazón i aquesta patronal que representa un sector tan important de l’economia del país.
Tenint en compte que ambdós estaments, la Generalitat i la patronal turística, tenen tant de pes al País Valencià, fora bo que centraren el debat en els marges adequats i no en allò que els agrada dir per a fer demagògia i no encarar els problemes que, efectivament, ha generat i genera el turisme tal com ells l’han desenvolupat.
Montes ha encetat una campanya, amb aquest acte, que té com a lema «yotambiénsoy turista» –en castellà, evidentment, no siga que els turistes s’ofenguen. La campanya està liderada per ella mateixa, que no ha deixat de parlar de «turismefòbia» i de suggerir un escenari un tant desolador, com si al País Valencià el problema fora que l’odi es concentra contra els turistes i no contra les minories socials i nacionals.
No. El problema no és eixe. I la consellera Montes ho sap, però prefereix desplegar la demagògia que en el seu moment també van desplegar els seus antecessors en episodis lamentables com els de la guerra de l’aigua, que es va girar contra els governants catalans i aragonesos; o com els moments en què, quan l’esquerra alternativa alertava dels perills del boom immobiliari, lluny de contindre aquesta espiral turbocapitalista, els governants del PP es dedicaven a tancar el debat argumentant –si és que es pot utilitzar aquest verb en aquest cas– que els qui se’n queixaven estaven en contra de l’economia.
Fruit d’aquesta tradició tan lamentable, ara la senyora Montes parla de «turismefòbia», de «missatges d’odi» i fins i tot s’atreveix a parlar de «classisme» i de «racisme» ella, que forma part d’un Consell que ha mostrat fins l’últim dia –i ho continua mostrant– una sintonia idíl·lica amb Vox.
Del que Montes no parla és dels problemes reals, perquè no li interessa parlar-ne. El problema del model turístic al País Valencià, tal com s’ha plantejat i tal com ha evolucionat, són les conseqüències que té sobre l’accés a la vivenda per a la ciutadania valenciana, que és una utopia per a l’absoluta majoria dels nostres joves que es volen a emancipar. El problema és que els llocs de treball generats estan, majoritàriament, relacionats amb una hostaleria acostumada a contractar mà d’obra barata en pèssimes condicions, fins i tot de manera irregular, i que ofereix un futur que no s’aproxima gens al benestar de la població general –i no diguem de la classe treballadora. El problema és que el turisme no s’ha adaptat a les ciutats, sinó que les ciutats s’adapten al turisme amb tot el que això vol dir: retallades de serveis públics, substitució del comerç tradicional pel comerç efímer amb cap arrelament amb l’economia local, encariment desorbitat de la vivenda, dificultats per conciliar la son en segons quines zones i problemes evidents de convivència que no són responsabilitat del turista, sinó d’aquell que els posa una catifa roja per a viure al seu gust sense tindre en compte el benestar de l’autòcton.
D’això és responsable, entre altra molta gent, la consellera Montes. I no és un problema de xenofòbia ni de classisme. Ni tan sols de turismefòbia, perquè a Europa hi ha multitud de ciutats turístiques que no pateixen aquests problemes per una raó molt senzilla: han apostat per un altre model. La senyora Montes té el seu, i les conseqüències són ben evidents, per més campanyes demagògiques que faça.
