Els drets abstractes, a diferència dels drets individuals o patrimonials, no afecten exclusivament una persona en concret sinó que tenen un impacte col·lectiu. Es tracta de drets que protegeixen interessos comuns i generals, sovint relacionats amb conceptes fonamentals com la privacitat, la seguretat, la transparència o el medi ambient. La seua característica principal és que poden ser infringits de manera difusa, sense que un únic individu perceba immediatament el dany, però amb conseqüències greus per al conjunt de la societat.
En un món cada vegada més digitalitzat, on la intel·ligència artificial, els algoritmes de consum o les experiències virtuals prenen protagonisme, aquests drets abstractes es tornen cada volta més rellevants. Amb el creixement de les plataformes digitals, no sols es tracta de protegir el dret individual a la privacitat o la propietat, sinó també de garantir que els nostres interessos col·lectius com a societat siguen preservats. Per exemple, quan una empresa recull dades personals de milions d’usuaris, no només està afectant un sol individu, sinó que està tractant amb informació que pot tenir repercussions en l’àmbit col·lectiu, siga manipulant el comportament de consumidors o afectant l’equilibri democràtic.
Així, cal reconèixer que els drets tradicionals no són suficients per a protegir-nos davant aquests nous fenòmens. Els drets abstractes, com el dret a la privacitat digital col·lectiva o el dret a un consum ètic i sostenible, han de ser reivindicats i actualitzats per fer front a la realitat actual. No estem parlant només de protegir l’individu en concret, sinó de garantir que els processos de consum i les tecnologies emergents no perjudiquen tota una comunitat o generació.
Ara més que mai, resulta imprescindible crear nous drets abstractes que aborden aquestes problemàtiques emergents. Els drets digitals col·lectius, com la protecció davant la discriminació algorítmica o la transparència en l’ús de dades, són exemples de drets que necessiten ser formalitzats i protegits. Això implica no només una adaptació de les lleis existents, sinó també la creació de marcs legals innovadors que puguen anticipar i mitigar els efectes negatius que aquests fenòmens podrien tindre en el benestar col·lectiu.
La defensa dels drets abstractes és crucial perquè ens permeten abordar qüestions que ens afecten com a societat en conjunt, més enllà dels drets individuals. En un context en què els fenòmens digitals i tecnològics redefineixen el nostre entorn, reivindicar i desenvolupar aquests drets és essencial per a garantir que avancem cap a un futur més just, equitatiu i respectuós amb els interessos col·lectius.
Si no som capaços de crear i protegir aquests nous drets, correm el risc de deixar desprotegida la societat davant les transformacions que vivim. I llavors, la pregunta que ens hem de fer és: qui realment està defensant aquests drets abstractes? Qui es preocupa pel benestar col·lectiu en un món on les regles canvien constantment? El debat està obert, però el que està clar és que cal actuar abans que siga massa tard.
