En 2025, el tren es consolida com a protagonista de la mobilitat interurbana i turística al País Valencià amb l’arribada de visitants amb origen Madrid – Chamartín – Clara Campoamor i destinació València – Joaquín-Sorolla o Alacant. En l’àmbit estatal, el transport ferroviari va registrar casi 63,6 milions de viatgers el juny, un increment interanual del 12,1 %, i la alta velocitat —compartida per Renfe, Iryo i Ouigo— va superar els 4 milions d’usuaris. Això suposa un creixement del 14,3 % respecte a l’any anterior. Aquesta tendència evidencia que, a l’estiu, la finestra turística —en especial cap al nostre territori— s’amplia notablement, impulsant un notable increment de viatges amb destinació a comarques valencianes.
L’alta velocitat que connecta el País Valencià amb altres territoris de l’Estat i d’Europa ja no és patrimoni exclusiu de Renfe. Des de la liberalització del sector, el negoci s’ha repartit entre tres grans operadors —Renfe, iryo i Ouigo— amb accionistes que van des de governs estrangers fins a fons de pensions internacionals. El resultat: més trens, preus més baixos—supossadament— i un turisme ferroviari de masses que és realitat.
Iryo, controlada per l’estat italià i fons de pensions
La marca Iryo correspon a l’empresa ILSA (Intermodalidad de Levante S.A.), participada majoritàriament per Trenitalia, que en deté el 51 % després de comprar un paquet addicional a Air Nostrum a finals de 2024. Trenitalia és filial de Ferrovie dello Stato Italiane, propietat íntegra del Ministeri d’Economia i Finances d’Itàlia, de manera que darrere d’Iryo hi ha directament l’estat italià.
Els altres socis són Air Nostrum, a través d’Operador Ferroviario de Levante (25 %), i Globalvia (24 %). Aquesta última és una concessionària d’infraestructures propietat de tres grans fons de pensions públics: OPTrust (Canadà), PGGM (Països Baixos) i USS (Regne Unit). Els beneficis futurs d’Iryo, per tant, fluiran cap a capitals públics i privats estrangers.
Renfe, responsabilitat de l’estat espanyol
Renfe-Operadora continua sent una entitat pública empresarial adscrita al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible. El grup es reparteix en societats com Renfe Viajeros, Renfe Mercancías o Renfe Ingeniería, i, a diferència de la competència, opera també serveis amb obligació de servei públic (OSP), molts dels quals són deficitaris. Aquest paper li resta marge de maniobra en la “guerra de preus” de l’alta velocitat.
Ouigo, l’aposta low-cost de França
Ouigo España és una societat unipersonal propietat de SNCF Voyageurs, filial del grup públic francès SNCF. L’accionista únic és l’estat francès, que manté un control total sobre la companyia. Des del seu desembarcament en el mercat valencià el 2021, Ouigo ha apostat per preus agressius per a guanyar quota, assumint pèrdues inicials amb l’objectiu declarat d’entrar en beneficis a curt termini.
Qui guanya amb el turisme massiu ferroviari?
Els viatgers són els primers beneficiats: els bitllets són més barats, hi ha més freqüències i connexions més ràpides entre capitals i ciutats valencianes. Però els grans vencedors a llarg termini són els estats italià i francès, que es quedaran amb els dividends d’Iryo i Ouigo; els fons de pensions darrere de Globalvia, que rebran rendiments del creixement de la demanda; i ADIF, que veu augmentar els ingressos pels cànons d’accés a la xarxa.
Al País Valencià, ciutats com València, Alacant o Castelló de la Plana han vist créixer el volum de visitants gràcies a l’alta velocitat, amb impactes econòmics positius en hostaleria i comerç, però també amb pressions sobre l’habitatge i el model turístic. El debat ja no és si la liberalització ha abaratit els viatges —ho ha fet—, sinó qui, al capdavall, es queda amb el pastís d’un negoci que mou milions de passatgers i milions d’euros cada any.
