Que el brusc colp de volant que el PP de València ha donat en matèria de turisme ha sorprés a propis i estranys és obvi, i soles cal veure les reaccions airades de fidels aliats de la formació conservadora, com l’empresari navilier i president de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), Vicente Boluda, qui l’endemà de les declaracions de l’alcaldessa de València, María José Catalá, en la línia de regular els pisos turístics i prohibir l’arribada de megacreuers, afirmava «no saber que és un megacreuer». També un altre sector que a les eleccions havia donat un ferm sector al PP contra les «polítiques turismofòbiques de l’esquerra», com el dels propietaris de pisos turístics, es concentraven davant de la plaça de l’Ajuntament contra una decisió d’aquest mateix partit polític. Les acusacions «d’afonar l’economia» i «anar contra la llibertat» es dirigien aquesta volta contra els conservadors i no contra les formacions progressistes.
Però què ha passat a València perquè el PP haja fet un canvi tan brutal i en tan poc temps? Encara el 29 de gener la majoria de PP i Vox rebutjaven una proposta de moratòria similar a la que han acabat aprovant sols quatre mesos més tard.
«El conflicte és molt bèstia i se’ls està anant de les mans», explica l’investigador social especialitzat en urbanisme i membre de l’assessoria El Rogle, Nacho Collado. Per aquest expert, el canvi de rumb de l’Ajuntament de València respon a que el PP hauria fet una lectura de la realitat amb «altres probabilitats d’un risc d’explosió social». Un risc que s’hauria incrementat després de les manifestacions massives a les Canàries contra la massificació turística. «El conflicte és tan gran i tan explosiu que mostra les costures del capitalisme de forma molt crua, no sóna temps a que parega un fenomen natural, com ha passat amb altres casos, com per exemple l’expansió dels centres comercials», afegeix.
«Cal pensar –continua Collado- que bona part dels conflictes són amb propietaris de classe mitjana i mitjana alta, la major base electoral del PP, que viuen en primera línia les molèsties dels pisos turístics a les seues finques, per açò, la proposta del PP no inclou els blocs sencers destinats usos turístics, perquè la seua preocupació no és tant l’accés a l’habitatge sinó la tranquil·litat de famílies propietàries».
L’investigador també apunta a «les divergències amb altres faccions del capital», com poden ser els hotelers, per explicar un gir del PP, que avisa té «més de maquillatge que de mesura real», ja que no són mesures contundents, sinó que anirien més aviat a intentar endolcir algunes de les conseqüències més amargues de la massificació turística per als sectors més benestants.
Des de la plataforma de col·lectius veïnals Entrebarris confirmen també aquesta sensació d’explosió imminent. «Cada setmana rebem cridades o missatges d’associacions de tota la ciutat i persones individuals que ens comminen a mobilitzar-nos, no ens havia passat mai». Com a termòmetre assenyalen una xerrada que van organitzar a Russafa contra els pisos turístics aquest mes de maig: «Van venir més de 300 persones, una xifra totalment desbordant, i l’ambient era d’exigir una mobilització imminent, vam notar desesperació i urgència».
Encara que des de l’aprovació de la moratòria reconeixen que aquest ambient s’ha calmat un poc, des d’Entrebarris ja estan treballant amb altres entitats per a convocar una gran mobilització per a l’octubre. Amb tot, ja hi ha qui se’ls ha avançat. A finals de maig, À Punt es feia ressò de diversos casos de rodes punxades de bicicletes de lloguer per a turistes, que havien anat acompanyats d’escrits contra la massificació turística. En alguns barris també s’han segellat amb cola els panys d’apartaments turístics o s’han fet pintades, com és el cas de Benimaclet, on un hotel de luxe d’imminent inauguració ha aparegut amb taques de pintura i missatges de rebuig. «Cada volta que apareix una notícia així a xarxes socials, la majoria de missatges ho aplaudeixen o, si ho critiquen és per les formes, però no el fons. En accions de desobediència d’aquest tipus, açò és totalment nou», expliquen des de la plataforma veïnal.
Quenotetiren.com
Qui també ha notat aquesta alta temperatura d’indignació social és Compromís. El 20 de maig anuncien la posada en marxa d’un web des d’on denunciar tant pisos turístics il·legals com obres de reforma per a fer-ne de nous. Reconeixen que la resposta ha estat «massiva i sorprenent». En un mes ja han rebut més de 2.000 denúncies, que la formació comprova i després posa a disposició de servei de control municipal. «Al principi vam menejar prou la iniciativa i va rbre més de 500 denúncies la primera setmana, a partir d’ací, la cosa ha anat pràcticament sola i el ritme no ha baixat des de llavors, sense que hàgem fet pràcticament res més», explica l’assessor del grup municipal, Víctor Medina.
Medina coincideix amb Entrebarris en la sensació de tensió social generada pel fenomen turístic massiu: «el feedback que hem rebut pel web no soles és molt positiu, sinó que és també molt sorprenent. Quan t’assabentes que hi ha militants i fins i tot antics càrrecs del PP que han gastat la ferramenta entens que aquest és un problema que supera les ideologies i és transversal». Una situació que vincula directament al «canvi de rumb» de Catalá, al qual dóna la benvinguda encara que lamenta «no haver tingut el suport necessari per haver-ho fet ja al 2021», quan Compromís va intentar una mesura similar a l’aprovada ara i va ser rebutjada per totes les altres formacions, inclòs el partit socialista. I també assenyala les «contradiccions» del nou discurs del PP amb mantenir el suport a la nova terminal de creuers del port, l’ampliació de l’aeroport de Manises o l’oposició a la taxa turística, una oposició, de fet, que recorda que Catalá ja «ha començat a matisar, passant de la campanya de rebuig frontal a dir que ‘ara no és el moment de parlar-ne’».
