Fa uns dies el regidor de Seguretat d’Asp (Vinalopó Mitjà), José Vicente Pérez, trobava el seu cotxe cremat al carrer. Era el segon episodi idèntic en pocs dies. Un mes abans la furgoneta del pare de l’alcalde, Antonio Puerto, patia el mateix desenllaç. No hi ha proves dels responsables d’aquests fets, però entre els veïns tampoc no en tenen dubtes.
Asp és una localitat d’interior que compta amb 20.000 habitants i que és popularment coneguda pel cultiu de raïm. La seua monotonia s’ha vist pertorbada els últims dies degut a aquests successos que han desembocat en una onada de solidaritat amb l’alcalde. Esquerra Unida ostenta la màxima representació municipal en aquest poble i dirigents destacats del PP, com ara l’alcalde d’Elx, Pablo Ruz, es van concentrar per a traslladar-li suport poc després que la furgoneta del seu pare apareguera calcinada. Aquella manifestació va agrupar vora un miler de persones a la principal plaça d’Asp.
Totes les sospites sobre l’autoria d’aquests fets apunten cap a un veí del poble conegut pel seu historial delictiu però que fins ara no havia sigut temut. El Chato, malnom pel qual és distingit i amb el qual es va batejar també el seu negoci, va ser denunciat al juliol per l’alcalde d’Asp per haver-lo amenaçat de mort a dins del mateix Ajuntament, segons la versió de l’edil. Diversos treballadors municipals n’haurien sigut testimonis i un jutjat de Novelda va imposar una ordre d’allunyament a aquest veí d’Asp.
El Chato
Ángel A. P., que té aquest malnom, va veure tancat la seua gallera de manera cautelar per ordre de l’Ajuntament d’Asp. El motiu, la celebració de baralles de galls, una pràctica il·legal que aquest veí del poble no va tindre problema a organitzar amb una convocatòria multitudinària promocionada també per les xarxes socials. Desenes de persones van acudir al seu negoci, establert a la carretera d’Alacant, als afores del poble, a pocs metres de la seua finca, procedents de diversos racons de l’Estat espanyol i fins i tot de França. Era el mes de gener d’aquest 2024.
La Policia espanyola, sabedora d’aquest esdeveniment degut a l’anunci públic, hi va acudir per acabar arrestant una vintena de persones. Però el Chato no va tindre problema a organitzar un altre acte idèntic deu dies després. Va ser aquell el moment en què l’Ajuntament es va coordinar, de manera previsible, amb les autoritats policials decretant el tancament de la nau.

No era la primera vegada que El Chato es veia embolicat en afers policials. Al febrer del 2021 transcendia una notícia que el situava al si d’una organització de tràfic de drogues. Una vintena de persones eren detingudes quan la Policia va desmantellar un laboratori de cocaïna i intervenia més de trenta quilos d’aquesta substància i més de 200.000 euros en efectiu. Aquest material va ser acumulat després de diversos escorcolls, un d’ells a la finca d’El Chato i d’altres al Baix Segura i també en localitats murcianes. Finalment qui va ser assenyalat i detingut per la Policia com a cap d’aquella organització era un home murcià conegut popularment com el Karateka, que va ser detingut al maig d’enguany a la localitat murciana de Bullas. Aquell mateix dia tornaven a arrestar al Chato, que ja tenia antecedents i que resta pendent de ser jutjat per l’afer del laboratori.
Tornant al 2021, en aquell moment El Chato ja era conegut per l’organització de baralles de galls i al poble es rumorejava sobre la seua possible vinculació amb el narcotràfic. Segons va explicar en el seu moment el diari Información, 12 quilos dels més de 30 intervinguts van ser requisats a la seua finca, on van ser detinguts també la seua dona i un possible col·laborador. El Chato, que ja ha passat per la presó, té encara aquesta causa pendent.
La gallera
Tot i que el negoci de baralles de galls funcionava des d’aproximadament un any abans, no va ser fins gener d’enguany que aquesta activitat li va comportar problemes seriosos. La nau en què organitzen aquests esdeveniments és oficialment la seu d’una associació legal inscrita al registre valencià com a «Peña Gallística Levante». L’activitat que hi desenvolupa, però, no encaixa amb la legalitat, fet que no ha impedit anunciar a bombo i plateret els esdeveniments a través de les xarxes socials, indicant elevats preus d’entrades per a accedir-hi en un local en què, tal com està registrat, no ha de permetre l’entrada a persones que no siguen sòcies de la penya esmentada.

Malgrat totes aquestes evidències, El Chato va exigir a l’alcalde reactivar el permís per a obrir la gallera. La previsible negativa d’Antonio Puerto va desembocar, segons la seua denúncia, en un conjunt d’amenaces, fins i tot de mort, que van ser portades als jutjats. Tothom relaciona els episodis dels cotxes calcinats amb aquest afer, però no hi ha més indicis que els de la rumorologia i els de la convicció veïnal. Se n’estan buscant, a hores d’ara, a través de les càmeres de seguretat ubicades a prop dels llocs dels fets que pogueren detectar la presència física d’algun possible implicat.
Hi ha, però, altres interrogants en aquest afer. Sobretot hi ha qui es pregunta, en cas que El Chato siga el responsable d’aquests atemptats, què pretén amb aquestes actuacions quan sap que recuperar el permís per obrir la gallera, en les condicions actuals, és poc més que una utopia.
Tot i la manca de proves, ningú al poble dubta de l’autoria indirecta del Chato en aquests episodis. Indirecta perquè, expliquen, el màxim sospitós actua al poble a través de diversos col·laboradors que s’hi acostumen a moure en patinet. Fins i tot alguns suposats aliats amb El Chato han assetjat l’alcalde pel carrer, fets que van ser gravats i difosos a la premsa local. Des de l’Ajuntament lamenten les limitacions amb què es troben a l’hora de desplegar seguretat degut als escassos mitjans que hi té la Guàrdia Civil i a la necessitat de coordinar un cos especial per a controlar aquesta situació. Possibles remeis que, en tot cas, no poden ser aplicats des de l’Ajuntament. Des del Govern espanyol, a través de la subdelegació a Alacant, no han deixat clar si actuaran o no tal com se’ls requereix.
El alcalde de Aspe denuncia por acoso y amenazas a un sobrino de El Chato https://t.co/xfOrmUzMLv a través de @informacion_es
— Mercedes Gallego (@Merchegallegop) July 29, 2024
El poble
Més enllà de la por evident de les persones que han patit aquests successos en primera persona, a Asp compten amb l’avantatge que tothom sospita d’una mateixa persona a la qual coneixen. Alguns veïns han fet declaracions amb el rostre ocult davant els mitjans de comunicació, interessats en aquest episodi, però la sensació general no és tant de por com de ràbia.
L’alcaldia d’Asp, gestionada pels 10 regidors de 21 que té Esquerra Unida, compta amb un suport popular important per part d’uns veïns que, en un conflicte com aquest, tenen molt clar amb qui posicionar-se. I hi ha també la certesa que, en cas d’un increment desproporcionat de la violència, la mobilització veïnal es giraria directament contra El Chato, encara que no hi haguera proves policials contra ell.
Per aquest motiu alguns veïns es pregunten com és possible que el principal sospitós, coneixedor d’aquest context, s’atrevisca a actuar tal com presumptament hauria actuat fins ara. La seua actitud, expliquen, s’assimilaria més a la dels narcotraficants històrics, representats actualment en sèries de les plataformes digitals, que a la d’una persona amb un poder com el seu.

Per exemple, el Chato llueix un Jeep, visible a la part més alta de la façana de la finca, recordant inevitablement l’avioneta dipositada a l’entrada de la mítica Hacienda Nápoles del narcotraficant colombià Pablo Escobar. Aquest veí d’Asp, a més, condueix un cotxe d’alta gamma d’un origen bastant sospitós. Al seu torn, alguns dels seus col·laboradors –no tots, precisen algunes fonts, venen de famílies desestructurades– són distingits per la seua altivesa i pel seu caràcter amenaçador, que no sempre és del tot creïble.
Perquè al remat, al poble els coneixen a tots i estan alerta contra ells. “Estan fent moltes bajanades pròpies de gent inconscient que es creu més del que és”, comenta una altra persona, confiada que tot acabe prompte i convençuda que, en cas contrari, aquests fets es girarien en contra dels presumptes autors. I no, precisament, per una actuació policial o judicial en primer terme, sinó per una sobtada reacció popular.