Aquest 10 de desembre es complirà el 75 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Un moment crucial de la història contemporània en la qual el planeta intentava tancar la porta a qualsevol possibilitat de repetició de la barbàrie nazifeixista.
La commemoració, però, tindrà un sabor amarg a Europa, precisament el territori on van desenvolupar-se i arrelar les pitjors teories racistes i supremacistes.
Més d’un centenar d’entitats del País Valencià, principalment de defensa dels drets humans, cooperació internacional i pels drets dels migrants, s’han agrupat en la campanya País Valencià pels Drets Humans, per tal de denunciar que l’esborrany de Pacte Europeu de Migracions i Asil (PEMA) amenaça en desvirtuar l’ànima d’aquella Declaració Universal i, de facto, «esborrar-ne» l’article 14. Exactament el que diu que «en cas de persecució, tota persona té dret a buscar asil, i a gaudir d’ell, en qualsevol país».
«És un canvi de paradigma històric, un canvi total de les regles del joc –explica Ana Isabel Martínez, de l’associació València és Refugi-. Fins ara hi havia uns drets que es podien vulnerar, però ara simplement deixaran d’existir aquests drets i pràctiques que fins ara eren il·legals com les identificacions amb perfils racials i les devolucions en calent, passaran a ser legals».
Un Pacte difícil
El PEMA és un projecte que fa anys que es debat a les institucions europees, encara que les entitats de drets humans denuncien que s’ha fet «amb molta opacitat i secretisme». Les diferències entre els diferents països dificultaven l’arribada d’un consens, però durant l’estiu, les comissions de Justícia i Assumptes Interns de la UE ha fet molts passos endavant i ha redactat un primer esborrany. La proximitat de les eleccions europees –previstes per entre el 6 i el 9 de juny- ha estat el punt clau per accelerar el procés, ja que els negociadors europeus temen que una nova composició postcomicis faria més difícil un vot favorable, i volen que es puga votar a la cambra amb la composició actual. Després encara hauria de passar pel Consell Europeu i la Comissió, però serien passos que es calculen «més fàcils», i finalment ja podria començar a generar obligacions.
El PEMA és un document molt extens i només se n’han fet públiques algunes parts. Amb tot, els activistes de drets humans denuncien canvis «de fons» en el concepte de dret d’asil, ja que aquest deixaria de ser universal, per ser sol·licitable només per certes nacionalitats.
«Es farà un filtre per nacionalitats i es farà una llista de països dels quals ja no s’acceptarà cap sol·licitud». Se suposa que la llista no és definitiva, però ja se n’han filtrat alguns, com per exemple Marroc, Algèria, Senegal, Tunísia i Bangladesh. «Tu imagines que els ciutadans de països amb els nivells de repressió de Marroc o Algèria ja no tinguen opció de demanar asil a Europa?», denuncia Martínez, per qui la llista de països té més a veure en «taponar» l’anomenada ruta de la Mediterrània Occidental que amb cap qüestió relacionada amb la seguretat de les persones o les garanties als drets humans.
Però el PEMA també preveu una fórmula d’ampliació de la llista, incloent qualsevol país els refugiats dels quals no arriben al 20% de sol·licituds d’asil aprovades al conjunt de la Unió Europea. Una xifra que és altíssima, si és té en compte que al conjunt continental, les aprovacions tot just arriben al 38%, mentre que a l’estat espanyol es queden amb un 10% si excloem l’excepció ucraïnesa.
Perfils racials, devolucions en calent, presons per a migrants
Aquest filtre per nacionalitats inclou una altra innovació que s’ha anomenat screening. «Com ara el rebuig de sol·licituds d’asil serà automàtic, pràctiques com les identificacions amb perfils racials i les devolucions en calent col·lectives passaran a ser legals», denuncia Martínez. El sol fet de tenir una determinada nacionalitat serà motiu suficient per a la deportació immediata, ja que la sol·licitud d’asil ni tan sols haurà de ser admesa a tràmit.
Per a la resta de sol·licitants, les opcions no són massa millors. El PEMA amplia les privacions de llibertat mentre s’estudia cada cas, amb mesures que podrien copiar les presons flotants britàniques o la derivació a tercers països. Per exemple, en el cas italià s’ha denunciat que ja s’estan construint macropresons a Albània per a tancar-hi els sol·licitants d’asil.
També queden derogats altres drets com la reunificació familiar, drets dels menors o de víctimes del tràfic de persones, així com dificultar els rescats en alta mar i incrementar la militarització de les fronteres.
Finançament extra
El PEMA també preveuria multes per aquells estats que incomplisquen la normativa i, per exemple, deixarien en llibertat els refugiats, però també un mecanisme de «solidaritat» per tal de «redistribuir» els asilats, mitjançant el qual, un estat amb «excés de contingent» podria derivar aquelles persones «sobrants» a altres països europeus amb menys sol·licitants pagant 20.000 euros per persona i any.
Totes aquestes mesures de control i deportació comptarien amb finançament europeu extraordinari, per tal de garantir el seu compliment a tota la Unió Europea.
