Ni la pluja, ni el cansament ni cert aïllament –l’acció no s’ha replicat a altres ciutats ni s’ha multiplicat exponencialment, encara que haja anat creixent a poc a poc- desanimen les persones que des del dissabte 19 d’octubre estan acampant a la plaça de l’Ajuntament de València.
Aquest matí, en una demostració de força considerable –tant per la gent que ha acudit a donar suport com pels mitjans que han resposta a la convocatòria de roda de premsa- han anunciat, més que les pròximes passes, les seues demandes bàsiques «consensuades en assemblea».
En un exercici de realisme les han dividit en els tres camps que animen l’acció –habitatge, model turístic i defensa del territori- però també segons l’administració que té les competències conseqüents: Ajuntament, Generalitat i Govern espanyol.
En el primer punt, l’habitatge, han demanat a María José Catalá que declare València «ciutat tensionada» per tal d’aplicar la regulació de preus prevista en la Llei de Vivenda, a Carlos Mazón que aplique les normatives d’habitatge aprovades del Botànic –tanteig i retracte, Decret 3/2023 que prohibeix la discriminació i mesures contra els desnonaments- i a Pedro Sánchez el gruix de les demandes, atès que és qui té més competències en la matèria. Al president del Govern espanyol li demanen una modificació de la LAU que desmercantilitze l’habitatge, prohibint la compra del mateix per part dels fons d’inversió, la regulació dels lloguers i l’aturada de tots els desnonaments sense alternativa habitacional, obligant a grans tenidors a renovar els contractes de forma automàtica.
A les tres administracions –segons el seu grau de competències- també els demanen la creació d’un parc públic d’habitatge «sense expansió urbana», que es nodrisca de la cartera de la SAREB així com de la resta de bancs rescatats i el foment de les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús.
En l’apartat de model turístic, l’exigència més immediata és la fi de tota promoció turística de la ciutat i la inversió en un canvi de model productiu de més valor afegit, però també la prohibició dels apartaments turístics, la moratòria de nous hotels i la no ampliació del port ni l’aeroport.
Precisament, aturar la imminent ampliació nord del Port de València figura com a primera reivindicació en matèria de territori, així com d’altres projectes «destructius», entre els quals citen el túnel passant, l’AVE a castelló de la Plana o l’aparcament de Mercadona a Albalat dels Sorells.
En l’àmbit valencià, a més, demanen mantindre la Llei de l’Horta i derogar el recent Decret Llei 7/2024 de simplificació administrativa, així com una ubicació racional de les energies renovables, a més de la protecció de l’Albufera i l’aturada dels PAI.
Acampada «com a mínim» fins al diumenge
Pel que fa a les pròximes accions, des de l’acampada han avançat que aquesta es mantindrà «com a mínim» fins al diumenge. No serà fins llavors quan decidisquen si mantenen l’acció o aixequen les tendes definitivament.
En tot cas, asseguren també que aquesta «no serà l’única acció» i que «aquest moviment continuarà». Entre les opcions proposades hi les convocatòries de noves manifestacions i protestes, més ocupacions de l’espai públic, però també hi ha sobre la taula la possibilitat d’una vaga de lloguers, així com crides al boicot a empreses que es lucren amb l’especulació urbanística i la destrucció del territori i, fins i tot, coordinar amb els sindicats una vaga general. «La situació és extrema i no descartem mesures dràstiques», han avançat.
