«Dues notícies s’entenen millor juntes» fa un recurs habitual a Twitter per, en principi, oferir millor context davant d’un titular. Ací, en pocs dies, hem tingut dues notícies juntes que potser tenen molt a veure. O potser no.
Per una banda, el 26 de novembre, la Generalitat feia públiques totes les despeses en publicitat institucional del 2019 i a quins mitjans o entitats van ser destinades. Una despesa que el 2019 va créixer fins als 12 milions –respecte als 7,3 milions del 2018- en un fenomen habitual en els anys electorals.
Pocs dies després se sabia dels nous acomiadaments a mitjans com Información i Levante, a més del pràctic tancament de les delegacions de El Mundo a València i Alacant, una situació que es repeteix cada pocs mesos durant els darrers anys i que ja ha suposat la desaparició de capçaleres com Levante Castelló o l’edició alacantina de La Verdad. Algunes veus han assenyalat la contradicció que suposa que aquestes empreses reben milions en diners públics al mateix temps que acomiaden treballadors i tanquen redaccions –i això sense parlar de la pràctica tan estesa al sector dels falsos autònoms.
En principi, la publicitat institucional no és com les subvencions –quantitats que van a banda- sinó que són un servei que les administracions contracten a les empreses de comunicació per tal de fer arribar els seus missatges a la ciutadania. Aquesta, per tant, s’hauria de contractar sempre tenint en compte criteris d’eficiència i audiència, sense tenir en compte altres consideracions.
Una anàlisi de les dades oferides per la Generalitat –gens fàcils de tractar, per cert, ja que tres anys després que s’acordara, el web on penjar aquesta informació en un format pràctic continua pendent- permet observar que la conselleria de Presidència va gastar 704.141 euros en insercions als diaris impresos generalistes, mentre que a les edicions digitals d’aquests mateixos mitjans «només» 372.901 euros. Mentre la publicitat privada fuig del paper a una velocitat sideral, les institucions continuen abocant grans quantitats de diners a difondre els seus missatges a través d’un sistema cada cop més discutit. I encara més. Si a escala global la publicitat ha anat concentrant-se als cercadors i les xarxes socials, la conselleria de Presidència –que controla el gruix del pressupost en publicitat- ha invertit en aquests mitjans 21.189 euros.
Amb aquestes dades –similars amb matisos a la resta de conselleries i empreses públiques- és lícit fer-se la pregunta sobre quins criteris se segueixen per contractar la publicitat institucional –i també si és casualitat que en anys electorals la ciutadania necessita més informació.
Si la publicitat institucional té unes altres funcions –com mantenir un ecosistema mediàtic imprescindible en democràcia-, no seria millor reconvertir-la en subvencions amb criteris objectivables? Com ara tenir redacció local, condicions laborals, percentatge en valencià, funció social… I, sobretot també, repartir aquests fons per tal d’evitar que pràcticament la meitat d’aquests diners públics –5,3 milions dels 12 totals- acaben en mans de només deu grups mediàtics, dels quals, només À Punt, amb la seu social al País Valencià.
La publicació d’aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 400 agermanades de la nova modalitat.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l’import.
Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
