Set protestes ciutadanes. Set. I l’única resposta institucional ha estat el silenci o, com ara, un informe policial que frega el deliri i insulta la intel·ligència democràtica.
Aquest informe, fet públic recentment, desaconsella que el pròxim 28 d’abril tornem a eixir al carrer per exigir la dimissió de Mazón. És a dir, recomana explícitament que callem. Que no protestem. Que no fem nosa. Que assumim, resignades, les retallades, l’abandonament i el menyspreu.
I no ho fa perquè hi haja hagut cap perill, cap violència, cap motiu real. Ho fa perquè, segons ells, aquestes mobilitzacions “embruten la imatge de la ciutat”, “incomoden els turistes” i “interfereixen en actes tradicionals”. Perquè, clar, com s’hauria d’interrompre la processó de Sant Vicent el pròxim 28 d’abril! Això seria un sacrilegi, segons aquesta lògica malalta.
Així, el dret fonamental a la protesta col·lectiva ha passat a ser, segons la visió oficialista, una molèstia a eliminar. Una nosa davant de l’aparador. Una taca a la postal que volen vendre. La llibertat d’expressió esdevé un problema… quan no convé al poder.
I el més greu és que estem parlant d’unes mobilitzacions absolutament pacífiques, legítimes i transversals. Dones, famílies, joves, persones treballadores, jubilades… gent del carrer que ha dit prou davant d’un govern inútil, inepte i covard. Un govern que no va saber estar a l’altura el 29 d’octubre de 2024, un dia que quedarà gravat a foc en la memòria de les valencianes i els valencians. Un dia de pèrdues, de dolor, de desprotecció. Un dia en què, per a moltes persones, tot els va ser arrabassat… i el govern de Mazón no va fer res. Només mirar cap a un altre costat.
Però per a aquest consistori —i per als cossos policials que li ballen l’aigua— eixa indignació ciutadana no és una expressió de democràcia viva. És un obstacle. I cal criminalitzar-la, deslegitimar-la, silenciar-la.
Que no s’enganye ningú: aquest informe no és una anàlisi tècnica. És un pamflet polític disfressat de neutralitat policial. És un intent barroer de convertir la protesta en delicte. De marcar-nos com a perilloses. De fer por. Volen tapar-nos la boca, esborrar la crítica, impedir que ens organitzem. Però s’equivoquen de ple.
Cada vegada que intenten esborrar-nos, cridem més fort. Cada vegada que pretenen criminalitzar-nos, ens multipliquem. Cada vegada que ens volen invisibles, ens fem més visibles.
Perquè els carrers seran sempre nostres. I aquesta és l’única llibertat que no ens podran llevar.
Així que el pròxim 28 d’abril, tornarem a omplir els carrers de València per a dir ben alt i ben fort: “MAZÓN, DIMISSIÓ”.
Èlida Puig és la coordinadora de l’àrea de la dona d’Intersindical Valenciana.
