A l’Estat espanyol estan d’enhorabona. La publicació ahir de les dades sobre abandonament escolar primerenc per part de l’EPA (Enquesta de Població Activa) han estat tota una bona notícia. Una nova baixada de dues dècimes ha portat a la mitjana de 12,8% de joves entre 20 i 24 anys sense el títol de l’ESO i que no estan estudiant. La xifra suposa una taxa de fracàs escolar històricament baixa. Per entendre la magnitud només cal dir que el 2008 es trobava en el 31,7%. I ara cada volta està més a prop de la mitjana europea, que es troba en el 9,4%.
Ara, aquesta bona notícia té una cara negativa, i és la xifra valenciana. Ací, la taxa d’abandonament escolar no només no s’ha reduït, sinó que al contrari del conjunt de territoris s’ha incrementat, concretament un 1,5% el darrer any.
Amb aquests resultats, el País Valencià torna a posar-se per sobre la mitjana estatal en fracàs escolar, amb un 14,4%. L’any passat estava just al llindar per sota.
Tendència trencada
Amb les dades del 2025, es trenca la tendència dels darrers anys, quan el País Valencià no només reduïa les xifres d’abandonament escolar, sinó que ho feia més ràpidament que al conjunt de l’estat. El 2015, l’últim any del Consell del PP presidit per Alberto Fabra, la taxa valenciana era del 23,3%. Més de tres punts per sobre de la mitjana estatal, que llavors estava al 20%.
Durant els huit anys del Botànic, aquest percentatge es va anar reduint progressivament fins a quedar onze punts per sota, amb un mínim històric del 12,9% i, com ja s’ha dit, per sota la mitjana estatal.
Des de Compromís -la formació responsable de la conselleria d’Educació durant aquella etapa- s’ha tret pit de les seues polítiques. “Aquestes xifres són conseqüència d’un model educatiu basat en les retallades a l’educació pública i en donar l’esquena a les comunitats educatives i les seues necessitats i reptes reals”, ha declarat el portaveu d’Educació de Compromís a les Corts Valencianes, Gerard Fullana.
“Quan no se cobreixen substitucions i vacants de professorat com toca, quan no s’atenen les necessitats dels centres educatius, quan es retalla en FP i quan es promou convertir l’educació en un negoci, passa açò”, ha asseverat Fullana en referència als darrers conflictes del món educatiu amb el Consell del PP, especialment cruent durant el mandat de José Antonio Rovira al capdavant d’Educació.
