El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha assegurat que el PP ha utilitzat la reforma del delicte de sedició del Codi Penal com a «excusa» per a paralitzar les negociacions amb el govern espanyol per a renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
«Fa ara dues setmanes, alts dirigents del PP afirmaven en públic que la qüestió del delicte de sedició no tenia per què impedir el pacte sobre el CGPJ. La realitat és una altra: a Madrid els han obligat a fer marxa enrere», ha dit en una entrevista a La Vanguardia aquest diumenge.
Quan li han preguntat si dona suport a aquesta reforma, ha respost textualment que està a favor que s’acomode la legislació espanyola a l’entorn europeu, i ha recordat: «Quan es van aprovar els indults, amb gran tempesta elèctrica, jo ja em vaig mostrar favorable». «Espanya està millor ara que el 2017, en plena crisi catalana? És evident que estem millor i que el camí del diàleg, respectant el marc legal, és l’adequat», ha afegit Puig.
Els experts aposten per rebaixar les penes de presó per sedició
El delicte de sedició està lluny d’estar harmonitzat a Europa. En els codis penals d’altres països europeus, el delicte de sedició no existeix com a tal, però se’n poden trobar d’equivalents que castiguen els desordres públics. Això sí, en la majoria dels casos impliquen violència i en tots ells les penes són inferiors a les que s’apliquen a l’estat espanyol, que castiga la sedició amb fins a 15 anys de presó. Contràriament, països com ara Alemanya, França o Itàlia castiguen els delictes contra l’ordre públic o constitucional amb entre sis mesos i 10 anys. És per això que diversos experts consultats per l’ACN aposten per rebaixar les penes a l’Estat i homologar el delicte de sedició amb d’altres que es poden considerar equivalents de la resta d’Europa.
A l’Estat, el delicte de sedició està castigat amb entre 10 i 15 anys de presó en el cas de les autoritats i amb entre 8 i 10 en el cas dels que hagen «induït, sostingut o dirigit la sedició o apareguen en ella com els seus principals autors». El codi penal de l’Estat descriu la sedició com un «alçament públic i tumultuari per impedir, per la força o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic el legítim exercici de les seues funcions o el compliment dels seus acords o de resolucions administratives o judicials».
Segons apunta el professor de Dret Penal de la Universitat de Valladolid, Antonio Javato, a Europa hi ha delictes que «s’aproximen» al de sedició. Tots ells tenen en comú que constitueixen un agreujament del delicte de resistència a l’autoritat o a un funcionari públic per obstaculitzar-li el compliment de les seues funcions i implica violència o intimidació.
Ara bé, Javato remarca que el delicte de sedició a l’Estat es diferencia del de la resta d’Europa per un «matís»: a la resta de països és un delicte contra l’ordre públic o l’autoritat de l’estat, mentre que a Espanya està relacionat amb la rebel·lió. És per aquest motiu que, subratlla, s’ha sostingut que en el delicte de sedició espanyol poden tenir cabuda accions que atempten contra el sistema constitucional.
La reforma del codi penal
Amb la reforma del delicte de sedició sobre la taula arran de la sentència contra els líders independentistes per l’1-O, el catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Castella-la Manxa Nicolás García aposta per derogar el delicte de sedició i «reconduir» les conductes que preveu cap al delicte de desordres públics, que ara contempla penes de presó màximes de sis anys.
«En un estat democràtic, les conductes d’alteració de l’ordre públic no es poden castigar tant com l’alteració de l’ordre constitucional», assenyala García, tot remarcant que cal separar completament el delicte de sedició i de rebel·lió, amb origen comú. Per al professor de Dret Penal de la Universitat de Granada Miguel Ángel Cano, «el problema es troba en les penes» del delicte de sedició. «Són excessives», insisteix.
A més, els acadèmics defensen que cal aclarir quina és la definició de sedició. «La conducta de sedició és molt ambigua i inclou moltes coses», remarca García, tot assenyalant que es podria aplicar també en els casos en què es concentra un grup de persones per evitar un desnonament.
«És un ventall de conductes tan ampli que no se sap què es castiga», afegeix García. Al seu torn, Cano coincideix que cal «delimitar què s’entén per alçament públic i tumultuari». «Cal delimitar la redacció del precepte. S’han d’establir, si és necessari, diferents penalitats en funció de les conseqüències que té l’acció per al bé jurídic protegit, en aquest cas l’ordre públic», defensa.
En el cas que es reforme el delicte de sedició, subratlla Cano, als líders independentistes condemnats per l’1-O se’ls aplicaria el principi de retroactivitat si la nova norma els és favorable. No passaria en el cas que es reformara per endurir les penes. Si es rebaixaren les penes per sedició, diu l’expert, també s’aplicaria la modificació als líders que es troben fora de l’Estat en cas que volgueren tornar.
Sobre el calendari per a una possible reforma, Cano apunta que és una «qüestió imminentment política». «Es fa més o menys de pressa segons els interessos que hi ha», diu el professor de Dret Penal de la Universitat de Granada, que creu que al govern espanyol l’interessa tirar-la endavant els pròxims mesos.
Per la seua banda, García apunta que «el procediment parlamentari es pot accelerar». «Si és una cosa normal i ordinària, abans de l’estiu es podria aprovar», remarca.
Per Rohan Sinha, expert en dret internacional de la Universitat de Bonn, l’aplicació del delicte de sedició a l’Estat pot ser «problemàtica» des d’un punt de vista de drets fonamentals, cosa que podria tindre en compte el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en la decisió sobre els recursos dels líders independentistes.
«No hi ha cap problema amb l’existència del delicte, però sí que pot haver-hi un problema amb la seua aplicació», argumenta. A més, indica que la descripció del delicte no és «precisa», cosa que li trau «predictibilitat».
Seguint aquest argument, García apunta que en el cas del recurs dels líders independentistes per la condemna de l’1-O el TEDH podria entendre que el codi penal espanyol pot restringir el dret «legítim» de manifestació i reunió. «Aquest pot ser el criteri jurídic més contrari a la seua jurisprudència», conclou.
