Diferents estudis climàtics prediuen un augment en la freqüència i magnitud d’esdeveniments extrems que conduirà a un augment en les pèrdues per inundacions importants els pròxims anys. Aquesta és una de les conclusions obtingudes mitjançant una metodologia innovadora per a estimar inundacions d’alt període de retorn en diferents escenaris de canvi climàtic desenvolupada per un equip d’investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) -pertanyent a l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient-. El treball, publicat recentment a la revista Water, pronostica un augment d’inundacions «extremes» a la Mediterrània.
La investigació, que ha estat duta a terme per Carles Beneyto, José Ángel Aranda i Félix Francés, desenvolupa una «metodologia prometedora per a abordar els desafiaments associats amb el canvi climàtic i el seu efecte en els règims hidrològics».
Félix Francés subratlla que «desafortunadament, les metodologies actuals només permeten abordar aquests problemes per als esdeveniments de major freqüència (i menor magnitud), per la qual cosa era necessari desenvolupar metodologies que reduïsquen la incertesa en les estimacions d’inundacions associades a una baixa probabilitat d’ocurrència i magnituds catastròfiques».
Els investigadors van aplicar la metodologia proposada en el cas d’estudi de la rambla de la Viuda, situada a les comarques del nord del País Valencià. Per a això, van utilitzar generadors climàtics estocàstics per a obtindre sèries sintètiques de precipitació futura a partir dels models climàtics corregits i la informació obtinguda d’estudis regionals d’aquests. De fet, els resultats van revelar un clar augment dels esdeveniments extrems de precipitació en els pròxims setanta anys per a tots els diferents models climàtics analitzats.
«Malgrat una lleugera reducció en la quantitat anual de precipitació, s’observen augments significatius en les temperatures màximes, una intensificació de les onades de calor i un increment en la freqüència i magnitud dels esdeveniments de precipitació extremes», afirma Carles Beneyto.
Un any de temperatures rècord
Cal apuntar que el darrer mes d’abril va ser el més càlid a escala global des que es recullen dades. Així ho indiquen les últimes informacions publicades aquest dimecres pel programa europeu Copernicus, les quals apunten que la temperatura mitjana del planeta durant l’abril es va situar en els 15,03 graus centígrads. La xifra és 0,67 graus superior a la mitjana registrada durant els mesos d’abril entre el període 1991-2020 i se situa 0,14 graus per sobre de la mitjana de l’abril del 2016, el mes que fins ara ostentava el rècord. D’aquesta manera, la Terra suma un nou mes batent tots els registres i ja encadena onze mesos consecutius assolint temperatures mitjanes mai vistes en els respectius mesos anteriors.
Malgrat les precipitacions de les últimes setmanes, el programa Copernicus assenyala que la major part del sud d’Europa -incloent-hi el País Valencià- va presentar una situació «més seca que la mitjana« durant el mes d’abril.
Per contra, la situació al nord i el centre del Vell Continent -amb l’excepció d’Islàndia- va ser «predominantment més humida».
Rècord de temperatura a la mar
A banda dels registres a l’atmosfera, la temperatura mitjana en la superfície de la mar aquest abril també ha sigut la més alta en comparació amb la resta de mesos d’abril des que es tenen registres. Segons Copernicus, la temperatura a la mar es va situar en els 21,04 graus centígrads, lleugerament per sota els 21,07 graus del març.
Al mateix temps, aquest és el tretzé mes consecutiu en què a la mar s’assoleixen temperatures mitjanes per sobre dels respectius mesos anteriors.
Si bé l’observatori apunta que les temperatures a la mar tornaran a condicions «més neutrals» a mesura que desaparega el fenomen d’El Niño, també alerta que la situació continua sent delicada. «Cicles com El Niño venen i van, però l’energia extra atrapada en l’oceà i l’atmosfera per l’augment de les concentracions de gasos d’efectes hivernacle continuarà empenyent la temperatura global a nous rècords», adverteix el director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, Carlos Buontempo.
