L’actor i dramaturg Ximo Solano i el periodista i escriptor Joan Tur han titulat «La revolució ha començat (i la gent que no sap dir que no)» el capítol d’aquest dijous del seu programa d’improvisació en valencià. Un nou capítol que es publicarà a les 21 hores en les plataformes habituals.

«Quina és la revolució més gran que has fet en la teua vida?», pregunta Joan a Ximo. Ell pensa que «estar un any seguit a casa». Té «mono d’aeroports» i això fa que apareguen els assistents de vols i les anècdotes de viatges amb avions. Investiguen sobre models d’avions mentre Joan conta els seus viatges a la dècada dels setanta i com ha canviat el tracte de les companyies.

S’adonen que hem d’explicar-ho tot i no volen. Prefereixen que la gent els jutge sense conéixer-los. Enceten «la història de l’antic testament arran de l’onanisme» i això els fa parlar de les herències.

De sobte, recorden el toc de queda, que ja sembla tan lluny i esbrinen l’origen de l’expressió. Del «covreu feu» al «curfew» i al «seny de lladre».

A meitat programa prometen que parlaran del café tal com havien promès en programes anteriors, però es dediquen a parlar de com eixirem de la pandèmia.

Ximo proposa «prohibir tot l’esport, començant pel windsurf» i conten un parell d’anècdotes de quan van intentar practicar-lo. «El futbol fora i les olimpíades també, però salvem la pilota valenciana», afirmen i, a més, recomanen que la gent vaja al trinquet.

Es pregunten si han estat en un lloc somiat i Ximo conta la seua aventura a Veneçuela, al Salto del Ángel, i Joan la seua a Guatemala i la visita a les piràmides de Tikal. Enceten la secció de viatges. I resulta que Ximo ha viatjat en primera.

Els viatges els fan discutir sobre «la democratització dels viatges», perquè «la gent vol estar a soles en llocs on van tots» i això «no pot ser».

Una cosa porta a l’altra i parlen del FOMO, les sigles en anglès que defineixen la por a perdre’s alguna cosa davant l’allau de possibilitats que tenim.

Ximo sent que la introspecció l’atrapa i Joan li obre consulta psicològica: «Cal saber dir que no». També s’ocupen de l’experiment de Milgram sobre l’obediència a l’autoritat encara que això entre en conflicte amb la seua consciència.

Aquest dijous recomanen Master of None perquè «la tercera temporada no té res a veure amb les altres dues». I mentrestant es pregunten «si per crear necessitem parar i patir».

Al final esmenten un poc el café i el viatge a Nàpols de Ximo per fer un documental i una obra de teatre. I acaben enviant «a fer la mà als que fan malament el café».

Agermana’t

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací.

Comparteix

Icona de pantalla completa