Actualment s’està parlant de la possibilitat que la tauromàquia siga restringida al conjunt de l’Estat espanyol a través de l’actuació del Ministeri de Cultura, que lidera Ernest Urtasun (Sumar). Les corregudes, presumiblement, deixarien d’existir després que Catalunya, l’any 2010, n’aprovara l’abolició a partir d’una iniciativa legislativa popular que, tot i la sentència del Tribunal Constitucional l’any 2016, que va tombar aquella decisió, va servir perquè les corregudes no tornaren al Principat.
Acabar amb les corregudes de bous no és una tasca senzilla. En primer lloc perquè, tal com va sentenciar el TC, les corregudes estan considerades com un Bé d’Interès Cultural –ho expliquen perfectament en aquest reportatge del diari El Món– i caldria superar diversos litigis que en dificultarien l’abolició immediata. Però és evident que ara, amb una majoria progressista al Congrés espanyol –o, millor dit, amb una majoria conformada pels partits progressistes i per formacions de centredreta com el PNB i Junts, enfrontades amb el ranci nacionalisme espanyol–, aquesta possibilitat sembla versemblant. Més encara si es té en compte que els esdeveniments taurins no són sostenibles sense la injecció de diners públics. Una injecció que, curiosament, la dreta espanyola celebra quan va adreçada a perpetuar els bous, però brama si té la intenció de garantir l’escut social, o de promocionar el cinema, per posar un dels exemples de com actuen davant del sector de la cultura.
I sobretot, hi ha una realitat evident que és que els bous generen cada vegada més rebuig entre la societat i que els taurins, tot i no ser pocs en termes numèrics, cada vegada es veuen més estigmatitzats en el context social de hui. Les morts i els ferits que es produeixen al País Valencià en actes bouers són observats amb perplexitat pel gruix social i el manteniment d’aquests esdeveniments té, com a única responsable, la covardia dels polítics que no s’hi han atrevit a fer-hi front.
Recordem, si no, el paper del PSPV durant l’anterior legislatura, aprovant a Les Corts amb Vox les esmenes presentades per PP i Cs perquè la Generalitat cobrira la part econòmica que, en aquests casos, no assumiren les companyies d’assegurances. És exactament això el que desconcerta l’esquerra, i tant de bo ara, a través del Ministeri de Cultura, l’esquerra actue amb coherència i sense complexos per a posar fi a una tradició que ja s’allarga durant massa temps sense cap justificació raonable.
