El Primer de Maig no és només una data al calendari: és una jornada de lluita, de memòria obrera i de reivindicació col·lectiva. Milers de treballadores i treballadors eixirem als carrers per defensar un dret bàsic que, en ple 2025, encara continua sent vulnerat: el dret a un treball digne i a un salari just. Però si parlem de justícia laboral, cal posar-hi nom i rostre de dona. Perquè la igualtat, en el món laboral, encara és una promesa incomplida.
Les dones no només cobrem menys per fer la mateixa feina: també som les primeres a ser acomiadades, les últimes a ser promocionades i les eternes candidates a la precarietat. El sistema laboral continua sent masclista. Per molt que es vulga disfressar d’igualitari amb manuals d’empresa i plans d’igualtat de cartró pedra, la realitat és tossuda: hi ha sectors clarament feminitzats on els salaris són ridículament baixos —com la cura, la neteja, l’educació infantil—, i no per casualitat.
A més, les empreses continuen penalitzant la maternitat. Contracten abans una dona jove i soltera que una mare amb fills a càrrec. I si decideixes ser mare, se’t condemna a una carrera professional estancada o directament truncada. Això no és llibertat, és discriminació estructural.
Aquest 1 de Maig, alçarem la veu per exigir igualtat salarial, però també per reivindicar el dret a una vida digna més enllà del treball. Perquè treballar no hauria de suposar esgotar-se, renunciar a cuidar o a ser cuidada. Les dones volem temps, espais i reconeixement. Volem que es valore el que aportem, dins i fora del mercat laboral.
No hi haurà justícia social sense justícia de gènere. No hi haurà treball digne si no trenquem amb el patriarcat laboral que ens vol invisibles, barates i disponibles. Per això, aquest 1 de Maig, ens volem combatives, visibles i unides. Perquè som les que sostenim la vida i exigim un sistema que la pose al centre.
Ni un pas enrere. Igualtat, treball i dignitat.
Èlida Puig és la coordinadora de l’àrea de la dona d’Intersindical Valenciana.
