Llavors, quins crims són els que més s’indulten? Delictes contra el medi ambient, prevaricació de funcionaris públics, delictes comesos per funcionaris contra la llibertat individual i malversació sumen els percentatges més alts de mesures de gràcia per condemnes. Tres d’aqueixos quatre delictes tenen a veure, directament, amb l’exercici d’un càrrec públic o la sostracció de diners de les arques de les administracions.
Entre 2007 i 2010, 49 persones van ser condemnades per delictes comesos per funcionaris contra la llibertat individual. Tres d’ells han sigut indultats fins al moment. Aquest epígraf inclou allargar il·legalment la privació de llibertat o la incomunicació d’un arrestat o utilitzar un “rigor” innecessari en el tracte als presos per part de funcionaris de presons o treballadors de centres de menors, tal com s’arreplega en el Codi Penal. El percentatge, un 6,12%, pot semblar poc determinant a causa del petit nombre de casos registrats, però vegem un delicte amb major incidència, com la malversació de fons públics: cinc dels 227 condemnats en aqueixos quatre anys ja han sigut indultats, un 2,2%.
Una altra de les categories amb major percentatge d’indultats és la que engloba els delictes de prevaricació dels funcionaris públics (emetre una resolució o nomenar a algú per a un càrrec de manera arbitrària sabent que és injust). Sis dels 138 condemnats entre 2007 i 2010 han sigut indultats a dia de hui, un 4,35%.
Durant els mateixos anys, fora ja de l’àmbit de les administracions públiques, un total 191 persones van ser condemnades per delictes contra els recursos naturals i el medi ambient. Fins al moment, deu d’elles han sigut indultades, un 5,24%. Es tracta de condemnes per provocar o realitzar emissions, abocaments, radiacions, extraccions o sorolls que puguen “perjudicar greument l’equilibri dels sistemes naturals”.
Tots aquests crims van rebre la mesura de gràcia en un percentatge de casos superior a l’1,07% (517 indults sobre 48.222 condemnes) dels delictes contra la salut pública. En casos especialment cridaners, com els de les tortures, trobem percentatges molt menors però que mostren l’ús d’aquesta prerrogativa: dels 10.046 condemnats per tortures entre 2007 i 2010, 22 han sigut indultats a dia de hui (un 0,22%).
Un altre exemple de diferències entre termes absoluts i relatius: els homes es beneficien de més indults (880 en aquests quatre anys enfront de 228) perquè també són majoria aclaparadora entre els condemnats (1.722.419 enfront de 162.245). Però, en proporció, les dones reben en més ocasions aquesta mesura de gràcia (14 de cada 10.000 condemnades enfront de 5 de cada 10.000 condemnats).
Al costat dels delictes contra el medi ambient, són justament els comesos per funcionaris públics els que han sigut indultats en una proporció més alta que qualsevol altre crim. Són aquells en els quals l’administració, des del poder Executiu, es perdona a si mateix les seues faltes.
Aquest article ha sigut publicat en el núm. 7 de la Marea, ja a la venda en quioscs.
