El Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) ha confirmat la condemna a presó permanent revisable imposada a l’home que va assassinar el seu fill d’11 anys a Sueca (la Ribera Baixa) el 3 d’abril del 2022 després de separar-se de la seua dona i que va actuar amb l’ànim de causar-li «el dolor més gran de tots els imaginables».
Els magistrats han desestimat el recurs d’apel·lació formulat per la defensa, que havia demanat, entre altres qüestions la nul·litat de la sentència de l’Audiència Provincial, i han confirmat íntegrament la resolució, dictada el gener d’enguany per una magistrada de la Secció Quarta en aplicació del veredicte de culpabilitat emés per un jurat popular.
L’Audiència el va declarar autor d’un delicte d’assassinat hiperagreujat per la traïdoria i l’acarnissament, amb la concurrència de les circumstàncies agreujants de parentiu i discriminació per raó de gènere, en concurs amb un delicte de lesions psíquiques.
A més de la presó permanent revisable per aquestes infraccions penals, li va imposar penes que sumaven en total altres sis anys i vint dies de presó per delictes de maltractament habitual, amenaces, maltractaments i trencament de condemna en l’àmbit de la violència de gènere respecte a l’exmuller.
Desestimen les causes de nul·litat
El TSJ ha desestimat ara tots els motius del recurs d’apel·lació interposat pel condemnat. Els magistrats rebutgen les causes de nul·litat al·legades per la defensa, ja que entenen que, contràriament a eixes al·legacions, el jurat sí que es va pronunciar sobre l’oferiment que va fer a la seua exmuller d’un immoble com a pagament per la responsabilitat civil, encara que aquest pronunciament no fora apreciat com a base per a aplicar un atenuant de reparació del mal per la magistrada que va presidir la vista.
Entre altres raons, la Sala assenyala que no es van aportar els poders atorgats al seu pare perquè aquest, al seu torn, poguera atorgar escriptura de donació de l’immoble, ni va anar el progenitor cridat a declarar, per la qual cosa «difícilment» podia conéixer-se el seu abast, vigència o absència de condicionants, i es «va silenciar» la situació de l’immoble, limitant-se a traslladar una valoració «personal» de la propietat, de 100.000 euros, que tampoc està acreditada.
De la mateixa manera, descarten declarar la nul·litat de la sentència apel·lada perquè no aprecien vulneració de cap dret fonamental en la ratificació durant el judici pels perits forenses dels informes d’autòpsia o psiquiàtrics, ni en la incorporació com a prova de la declaració prestada per l’acusat durant la fase d’instrucció.
Finalment, la sala desestima el motiu del recurs consistent en un error en l’apreciació de la prova pel fet que no s’aplicaren al reu els atenuants de reparació del mal, alteració psíquica ni de confessió tardana i sí, en canvi, l’agreujant d’acarnissament.
Respecte a aquesta última circumstància, el tribunal conclou que la convicció del jurat popular «va respondre a una consideració lògica de la prova practicada amb un resultat de clara certitud tant sobre la producció d’una mort innecessàriament dolorosa, com sobre l’absència d’afectació de les capacitats volitives i intel·lectives» de l’acusat el dia dels fets.
41 lesions de defensa
Els forenses van dictaminar que el xiquet presentava fins a 41 lesions de defensa en mans i braços i altres talls en diverses parts del cos i va rebre 27 ganivetades, dues d’elles mortals de necessitat.
El menor havia enviat un missatge a la seua mare dient-li que anara per ell i la dona es va intentar posar-se en contacte telefònic sense aconseguir-ho fins que el pare li va permetre que contestara mentre l’acoltellava. L’exesposa només va poder sentir com el seu fill la cridava abans de tallar-se la comunicació.
La sentència dictada pel TSJ en apel·lació, que imposa les costes processals del recurs al condemnat, pot ser recorreguda al seu torn en cassació davant el Tribunal Suprem.
