Presenten a València un informe sobre la resistència civil no-violenta ucraïnesa [Vídeos]

L’informe «La resistència civil no-violenta ucraïnesa davant la guerra» es presentarà aquest dijous, 9 de febrer, a les 12.30 h, a la Casa de l’Alumne del Campus de Vera de la Universitat Politècnica de València. L’estudi analitza un total de 235 accions no-violentes enfront de la invasió russa entre febrer i juny del 2022, i és fruit d’entrevistes a 55 actors polítics i socials del país. A més, inclou un decàleg de recomanacions dirigides a governs i a la societat ucraïnesa i internacional per a reforçar la no-violència com a via de transformació dels conflictes.

Hi intervindrà l’autor, Felipe Daza, codirector de Novact (Institut Internacional per l’Acció No-violenta), que ha elaborat el document en el marc d’un projecte conjunt de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i Novact. L’acte està organitzat per Antimilitaristes-MOC València amb la col·laboració del Centre de Cooperació al Desenvolupament, el Màster de Cooperació al Desenvolupament i la Casa de l’Alumne de la UPV.

Abans de la xarrada, Daza es reunirà amb representants d’entitats i ONGD valencianes clau per a parlar dels resultats i metodologia del seu treball.

L’informe

L’estudi, elaborat sobre el terreny, documenta i analitza l’extraordinari paper de la resistència civil no-violenta de la població ucraïnesa, en gran part de caràcter espontani i autoorganitzat, en el context de la invasió militar russa a gran escala que va començar ara fa quasi un any. D’aquesta manera, s’hi han dut a terme actes de desobediència civil, bloqueig de carreteres, tasques d’evacuació de civils o campanyes comunicatives.

Segons Daza, «la resposta civil no-violenta del poble ucraïnés és una experiència única que pot servir d’inspiració per a altres conflictes armats, però sobretot és la llavor per a reconstruir el país i teixir aliances regionals per a detindre la barbàrie de la guerra».

El treball constata que algunes accions de resistència van contribuir a frenar la invasió al nord del país i van obstaculitzar el procés d’institucionalització de l’ocupació militar en les seues primeres etapes.

La societat civil organitzada també ha permés construir un ampli sistema per al desenvolupament de tasques d’evacuació, transport i reubicació de persones afectades per la violència. Així mateix, el treball de monitoratge de crims de guerra desenvolupada per les organitzacions de defensa dels drets humans ha evitat la indefensió jurídica de la població i ha empoderat les comunitats a denunciar abusos.

A partir d’abril, les manifestacions es van reduir de manera dràstica a causa de la repressió, amb detencions arbitràries i segrestos d’activistes. Per contra, la resistència va adoptar una estratègia basada en accions clandestines, de desobediència i no cooperació. Destaquen, per exemple, iniciatives com les cartes de dimissió signades per les direccions d’escoles de Melitopol o la negativa d’alguns docents de fer classes amb programes russos.