Visc en una zona inundable, davant del barranc de Beniopa, en un espai devastat per les inundacions de la «gota freda» –així li deien aleshores– de 1987 a Gandia. He viscut i seguisc amb proximitat i empatia l’enorme dolor acumulat en les zones afectades per la DANA passada a València, per això mateix soc conscient que l’enormitat de les xifres de víctimes, de vides destrossades i mals físics acabarà en un llarg procés judicial on els actors principals del desastre, per acció o per omissió, hauran d’aclarir –dient la veritat– les seues actuacions i responsabilitats. Així i tot, davant de la grandària del drama humanitari i econòmic que ens afecta i afectarà en un territori com el valencià infrafinançat i amb indicadors econòmics prou per davall de la mitjana espanyola, els afectats i els ciutadans en general que seguim les notícies i la premsa ens fem preguntes, el temps passa i no podem esperar i esperar que un alt tribunal acabe per dir l’última. Sembla que tres manifestacions pels carrers de València no en són prou per fer assumir responsabilitats als implicats, però cal seguir exigint públicament respostes.
Començant per l’alerta roja d’AEMET. Aquells que vivim en zones inundables i més si tenim el cul pelat de l’experiència, davant d’una Dana tan preanunciada pels professionals de la meteorologia com la que ens ocupa, el dia fatídic esperàvem aquell anunci de l’AEMET i, per tant, que el meu ajuntament reunira la Junta de Local de Seguretat en compliment del propi pla local de risc d’inundacions (PAMRI) i a les 8 del matí decretara la suspensió de les classes escolars i altres mesures preventives, ho vàrem trobar d’allò més natural. La pregunta és, si l’alerta roja era territorialment molt més ampla, incloent-hi tota la zona afectada i el cap i casal, què varen fer els ajuntaments de la zona zero? És que no tenen plans municipals de prevenció contra inundacions? I si la majoria els hi tenen, per què no s’han aplicat? De què ha servit tot el treball d’anys d’un PATRICOVA aprovat per la Generalitat Valenciana, que marca com a zona d’alt risc d’inundació tot l’espai devastat i obliga a tindre plans locals de prevenció PAMRI, i aplicar-los?
Si continuem preguntant per la Generalitat Valenciana i el seu president Mazón, molt s’ha especulat sobre la seua desaparició en les cinc hores decisives mentre al pont de comandament del CECOPI no s’atrevia ningú a prendre mesures compromeses sense la presència del cap de tot, que de fet és Mazón. Però sabem pels mitjans de premsa que a les Corts Valencianes eixe dia hi havia diverses comissions parlamentàries convocades, es varen suspendre totes –per la mateixa gravetat de l’alerta– a excepció de la de Justícia, que no podia retardar-se en aprovar la decisiva esmena presentada i defensada pel PP i per Vox per a permetre la construcció d’hotels a partir de 200 metres de la costa i que facilitava, entre altres iniciatives urbanístiques, la del Manhattan de Cullera, com va acabar aprovant-se eixe dia, enmig d’una devastació als carrers. Ha quedat clar que el president dinava amb la famosa periodista, prevaricant en oferir-li un lloc de direcció que s’ha de resoldre per una via parlamentària, però el que és important és què va fer després d’eixe dinar i amb qui es va reunir per a oblidar les seues responsabilitats de manera tan temerària. És públic que li va trucar a l’alcalde de Cullera i no per a res de la DANA, i s’ha especulat sobre la presència d’empresaris promotors del Manhattan al mateix restaurant del dinar. Per tot això, cal que Mazón responga la pregunta: amb qui estava reunit o de copes en eixes hores decisives? No pot seguir amagant-se’n.
En un moment catastròfic de tanta necessitat on tota ajuda és necessària, hem assistit incrèduls a la postura del Govern, allà a Madrid, de posar-se de costat, primer no assumint la direcció de la catàstrofe davant la incompetència de la Generalitat Valenciana i decretant el nivell 3 d’emergència, com a l’hora de demanar ajuda europea. Vejam si no com pot explicar-se que unes hores després de les inundacions la presidenta de la Comissió Europea manifestara públicament que: «Europa està preparada per a ajudar». Uns recursos extraordinaris que varen possibilitar estar operativament presents a Turquia o al Marroc en sols set hores després dels seus terratrèmols, recursos que només poden activar-se a petició de l’estat afectat. Com pot explicar-se que Espanya demanara eixos recursos 9 dies després de la catàstrofe?
I una darrera pregunta. Molts valencians creiem que el nostre president no pot continuar ni un minut més comandant la Generalitat, quan en un moment de tanta responsabilitat no va saber estar i actuar com requeria una situació tan extraordinària. És evident que la majoria parlamentària que li dona suport (PP i Vox) vol que hi continue, però les forces de l’oposició tenen un deure d’honestedat democràtica amb els afectats i amb el poble valencià. Compromís s’ha oferit a una moció de censura. Què és el que ha d’ocórrer perquè les dos forces d’oposició PSOE i Compromís presenten una moció conjunta de censura a les Corts Valencianes contra el president Mazón, siga quin siga el resultat?
Seran necessaris molt de temps i molts recursos per tractar de portar aquelles zones a una mínima normalitat. Encara no han aparegut totes les víctimes, el dolor campa com a senyor del territori i resta encara molt de fang per retirar, sobretot als soterranis dels edificis i, el que és pitjor, resta pendent encarrilar tants i tants projectes de vida truncats. Estem parlant d’una àrea tan densament poblada que segur que les solucions seran dures i problemàtiques, però confiem que de la dramàtica experiència isquen propostes que eviten repetir errors i donen seguretat i tranquil·litat a les poblacions afectades. És temps de solucions per als pobles afectats, però per higiene democràtica no podem, al mateix temps, deixar de preguntar i exigir respostes.
