L’exconsellera de Justícia i Interior de la Generalitat, Salomé Pradas, ha presentat un recurs davant el Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja (l’Horta Sud) per demanar l’arxivament de la causa judicial que investiga la gestió de la dana del 29 d’octubre de 2024, en què van morir 228 persones. La dirigent del PP rebutja ser «seleccionada com a cap de turc» i considera que «la resposta idònia en termes jurídics» no és la via penal, sinó la contenciosa administrativa.
En el seu escrit de defensa, al qual ha tingut accés Europa Press, Pradas descarrega les responsabilitats en els tècnics i en altres organismes de l’administració, i afirma que la catàstrofe natural va tindre una «rapidesa imparable» i una magnitud «de difícil previsió». La defensa afirma que «ningú no ha atemptat contra la vida dels difunts» i es remet a altres tragèdies naturals per comparar-ne la gravetat, com la riuada de València de 1957, la de Bilbao de 1983 o fins i tot la pandèmia de la Covid-19.
La defensa de Pradas, exercida per l’advocat Eduardo de Urbano, argumenta que «no hi havia comandament únic» en la gestió de l’emergència, tot i que el Pla Especial d’Inundacions de la Generalitat ho estableix clarament. En canvi, parla d’un «comité dual de direcció» integrat per Pradas i la delegada del Govern, Pilar Bernabé, així com d’un comité de seguiment amb múltiples representants.
Un dels punts clau del recurs és la voluntat de traslladar la responsabilitat cap als funcionaris. Segons el document, «els tècnics són els primers que han d’informar, segons els seus coneixements i expertesa, de per què va passar el que va passar». A més, critica que no existien protocols específics per activar el sistema d’alerta massiva Es-Alert i assegura que la decisió d’activar-lo corresponia a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Tot i això, el Ministeri de l’Interior disposa d’un protocol oficial que assigna aquesta responsabilitat als centres d’emergències autonòmics.
La defensa també assenyala com a causa principal de la tragèdia la falta d’obres d’encauament en el barranc del Poio i apunta que les competències no eren exclusives de la Generalitat: «L’Estat també té competències a través de la Delegació del Govern, l’Aemet i la Confederació del Xúquer».
Davant l’acusació per 225 homicidis imprudents i lesions, més tres persones desaparegudes, la defensa qualifica de «desbaratada» la pretensió d’establir una relació de causalitat entre els fets i l’actuació de Pradas: «És inadmissible que se la seleccione com a cap de turc per a poder atribuir-li la responsabilitat penal per les morts, pel càrrec institucional que ocupava».
El recurs conclou que continuar per la via penal «només condueix a la frustració de les víctimes» i que les responsabilitats haurien d’establir-se en comissions parlamentàries i tribunals contenciosos. «No es pot atribuir responsabilitat penal concreta a cap tècnic ni responsable polític», afirma.
També l’exsecretari d’Emergències, Emilio Argüeso, ha presentat recurs, en què reclama que s’anul·la la seua citació com a investigat. Argüeso subratlla que ell no tenia cap competència funcional per activar l’Es-Alert i lamenta que no s’haja cridat a declarar la responsable del 112, quan —diu— «mai van arribar les trucades al Cecopi».
Mentrestant, la jutgessa que instrueix el cas manté que la Generalitat va mostrar una «inexplicable» inacció tot i conéixer «perfectament» el perill. L’anàlisi del cas continua, amb noves declaracions previstes de treballadors i tècnics, especialment en relació amb la residència de Paiporta (Horta Sud), on van morir sis persones.
