La Universitat Cardenal Herrera CEU va ser sancionada el mes passat per la Generalitat amb una multa de 16.000 euros després que una inspecció sanitària confirmara irregularitats en l’ús de cadàvers amb finalitats docents. Segons va informar la Conselleria de Sanitat, durant anys més de 650 cossos van ser sotmesos a tècniques d’embalsamament per una persona que no disposava de la titulació exigida per la normativa.
Ara s’ha fet públic que almenys tres cadàvers utilitzats per a pràctiques en les classes de Medicina entre 2022 i 2024 tenien malalties infeccioses, contravenint el seu protocol intern, apunta elDiario.es. Un dels cossos tenia hepatitis C, un altre grip A i un tercer covid 19. El d’hepatitis, el més greu, va ser usat durant deu mesos per alumnes que van fer tècniques de dissecció.
La universitat ho atribueix a un error i assegura que l’anàlisi externa va donar negatiu, però el document d’admissió del cadàver reflectia el patogen. “No hauria d’haver sigut admés mai”, reconeix un portaveu.
Denúncia d’un extreballador
La investigació es va iniciar arran de la denúncia d’un extreballador, qui va alertar de pràctiques irregulars en la conservació de cadàvers. Els inspectors van corroborar els fets durant una visita a les instal·lacions del centre, on es va confirmar que el responsable d’aquestes tasques no era metge, com estableix la legislació vigent.
La Conselleria ha assenyalat que la universitat va permetre el tractament dels cossos a personal sense la formació requerida, fet que ha derivat en l’obertura d’un expedient sancionador. En paral·lel, el centre ha indicat que els seus serveis jurídics estudien la possibilitat de presentar al·legacions davant la resolució.
Malgrat aquestes irregularitats, la inspecció també va constatar que les instal·lacions destinades a l’ús de cadàvers compleixen els requisits establits des de la seua autorització el 2012, i que existeix un registre de les pràctiques i la documentació associada a cada cos. La diligència del departament que encapçala Marciano Gómez contrasta amb la postura del Col·legi de Metges de València, que no ha considerat aquests fets com un cas d’intrusisme professional.
Des de l’administració autonòmica recorden que una guia estatal aprovada el 2025 contempla la participació de professionals diferents als metges en tasques de tanatopràxia, però insisteixen que aquestes funcions han de recaure en personal amb formació específica i acreditada.
El cas també té derivades laborals, ja que el treballador que va destapar els fets va ser acomiadat i ha recorregut la decisió, vinculant la destitució amb la col·laboració en una investigació judicial oberta a València.
