El 29 d’octubre va ser, a més d’un dia marcat per la catàstrofe, una data que podria simbolitzar perfectament les conseqüències de l’emergència climàtica amb la cabuderia de certs actors de continuar avançant cap al precipici. Aquell fatídic dia, amb un acord entre PP i Vox, no sols va aprovar-se una nova normativa que permet construir hotels fins a soles 200 metres de la costa, sinó que dins del Decret llei 7/2024, anomenat també «Decret Motoserra» també es va incloure una important limitació de la seua autonomia, eliminant-los la possibilitat de suspendre les llicències d’instal·lacions de macroparcs solars.
«Els ajuntaments no podran adoptar la suspensió general de tramitació de llicències prevista en l’article 68 TRLOTUP per a la implantació d’instal·lacions fotovoltaiques en cap cas», especifica el citat Decret llei i, a més, se suprimeix la necessitat d’obtindre «autorització d’implantació en sòl no urbanitzable» per a aquestes instal·lacions.
A més, la nova norma fixa una «compatibilitat urbanística general» per als parcs solars, «siguen aquestes d’autorització estatal o autonòmica». I únicament permet aquesta incompatibilitat «quan així ho prohibisca expressament el planejament urbanístic».
També s’obliga els ajuntaments a emetre «el certificat de compatibilitat urbanística en el termini màxim d’un mes (30 dies naturals)» i en el mateix termini ha d’emetre un «informe preceptiu no vinculant que incloga una valoració favorable o desfavorable sobre el compliment per part del projecte dels criteris de localització». En cas de no haver-ho fet en el termini establert, l’empresa promotora «podrà continuar-se amb la tramitació del procediment».
Increment dels riscs d’inundació
Per a la Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables, aquest Decret «consagra el sòl no urbanitzable com l’ideal per a les instal·lacions industrials fotovoltaiques i eòliques», sense plantejar en cap cas «situar les plantes fotovoltaiques en sòl industrial o més prop de les ciutats. De fet, també denuncien que les traves a l’autoconsum i les comunitats energètiques es mantenen, mentre que la legislació per agilitzar els macroparcs es canvia segons els interessos de les grans empreses energètiques, «malgrat els greus danys, exhaustivament documentats, d’aquestes infraestructures sobre la naturalesa, els seus habitants i la seguretat alimentària».
De fet, un d’aquests danys és l’agreujament del potencial destructiu de les inundacions, ja que els macroparcs solars compacten i impermeabilitzen el sòl, multiplicant l’escorrentia i dificultant la infiltració de l’aigua als aqüífers. La seua situació, normalment als capçals dels rius, amplifica el problema i redueix la capacitat dels camps llaurats de retenir i absorbir part d’aquesta aigua. En aquest cas concret, a més, la normativa flexibilitza la instal·lació de parcs en zones inundables.
Promesa incomplida
Per a la Coordinadora, amb aquest Decret «resulta òbvia la intenció de retallar la veu i la gestió dels ajuntaments en els seus termes municipals i, per extensió, de la població que els habitem» i reforça la idea que «el món rural siga una vegada més el pati de darrere per a les necessitats de les grans ciutats».
Precisament, l’oposició de molts municipis a la instal·lació de macroparcs solars i eòlics va marcar els darrers mesos del Botànic, amb importants protestes a molts municipis i divergències entre el PSPV i Compromís sobre com actuar en aquesta qüestió.
De fet, durant la campanya electoral del 2023, la Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables va plantejar un debat amb els partits polítics sobre el model d’implantació de les mateixes. El representant del PP, Felipe Carrasco, va denunciar el «desgavell» del Botànic, que «no havia fet els deures», però no va avançar que un govern seu agilitzaria encara més aquestes instal·lacions.
Per la seua banda, Vox, que no va participar en aquell debat, ha fet de la defensa dels valors rurals i del camp una de les seus senyes d’identitat, denunciant sovint els megaparcs solars com a «hipòcrites». Ara ha votat que se’n puguen instal·lar més, més grans, més ràpidament i amb menys controls.
