Una de les ensenyances que ens dona la crisi, en tots els vessants i aspectes, és la confirmació de la necessitat de tindre un estat fort, amb poder i recursos, i unes administracions públiques amb les competències suficients per a atendre les necessitats de la ciutadania. La pandèmia de la Covid-19 que patim ens confirma que el sector públic és fonamental sempre, però especialment en èpoques de crisi, i demostra la nocivitat de les polítiques que preconitzen l’aprimament de l’estat (i de totes les administacions públiques), com són les que constituïxen el centre del pensament neoliberal. El liberalisme econòmic, el modern neoliberalisme, ha vilipendiat i desqualificat l’estat de benestar, perquè suposa càrregues econòmiques, tributs per al contribuent. I preconitza que l’estat sols ha de tindre les competències de les Forces Armades, les Forces de Seguretat i Orde Públic i l’Administració de la Justícia, i poc més. La sanitat, l’educació, la seguretat social, el sistema de pensions, els servicis socials, la cultura i altres servicis necessaris no han d’existir com a competència de les administracions públiques, o només de forma residual. Tot això ha de ser regit pel mercat, el comerç lliure i l’oferta i la demanda, que tot ho regula. Per la iniciativa privada i empresarial, per descomptat. Eixes polítiques neoliberals poden ser molt bones per a l’economia, en abstracte, per als negocis i per als negociants, per a l’especulació i per als especuladors, però a canvi de baixos salaris, aprofundiment i extensió de les desigualtats, augment de la pobresa, com ha ocorregut en la posada en pràctica del pensament del neoliberalisme, en general. Una política nociva per als que no disposen de fortunes i per als que no participen de les pràctiques econòmiques especulatives. Afortunadament, a Espanya i a Europa, el neoliberalisme no ha aconseguit els seus propòsits totalment, no ha pogut desmuntar els pilars de l’estat de benestar, encara que ha pogut fer alguns (massa) forats en eixe edifici, gràcies als governs i a l’oposició dels partits d’esquerres i progressistes en general.
Amb un sector públic minvat i una sanitat pública inexistent o residual, amb un “governança” neoliberal, l’endimoniada pandèmia que ens ha tocat viure seria molt més letal del que és. Una part considerable de la ciutadania es quedaria sense atendre, o insuficientment atesa, per no disposar d’una assegurança, que només podrien pagar els més benestants, fet que incrementaria, lògicament, els contagis per la quantitat de gent atesa malament. L’especulació camparia al seu aire. Ja hem vist les pujades dels preus del material profilàctic i curatiu del coronavirus, que ha fet que el Govern haja hagut d’intervindre i fixar preus màxims als preus d’alguns productes de prevenció o curació de la malaltia.
Podem imaginar una pandèmia com esta amb una “governança” a Espanya comandada o influïda pels neoliberals de Vox i altres aliats del mateix pensament polític econòmic. Vox, a banda de ser d’extrema dreta, és també devot del liberalisme econòmic i preconitza la privatització generalitzada de l’educació, de la sanitat, de la Seguretat Social, del sistema públic de pensions, i, en general, de tot allò que siga públic i solidari per a la ciutadania. En això aniria, si poguera, més allà d’on va anar el franquisme.
Confiem que la roïna passa o epidèmia global que tenim damunt, i la crisi que comporta, ens ensenye a apreciar més i com correspon el bé comú, el medi ambient, el valor i l’eficàcia de l’estat de benestar i, especialment, la sanitat pública. I que també aprofite per a posar en quarantena eterna les polítiques neoliberals i insolidàries i el poder dels seus adalils.
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l’import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!
