La Plaça del Llibre enceta una nova etapa amb el focus posat en la lectura com a dret cultural i amb la voluntat de fer visible tota la cadena del sector del llibre, més enllà de les signatures i les parades. Rafa Domínguez, director del projecte, recorda que la iniciativa ja acumula “9 anys, fa 10 anys, fent la plaça del llibre” i subratlla la perseverança malgrat els obstacles: “En un país normal, hauria de ser normal. Fer una fira del llibre… hauria de ser una cosa normal. Però no és així.”
Domínguez situa el retrocés pressupostari de l’última edició com un dels punts d’inflexió: “L’any passat va ser monstruosament horrible en l’àmbit pressupostari. Per la falta de suport institucional.” I, al mateix temps, anuncia novetats com la biblioteca efímera, pensada per “visibilitzar ara el sector” i reforçar la plaça com a punt de trobada entre professionals, lectors i ciutadania.
En la conversa, Marcos Montero, director territorial d’Abacus emmarca la presència d’Abacus dins d’una missió vinculada a la cultura i l’educació i defensa que la plaça és un espai col·lectiu que vertebra territori: “És absolutament ineludible estar al costat de la plaça del llibre”, diu, i reivindica llibreries i biblioteques com a “espai de diàleg, d’encontre” i de resistència cultural.
Un dels debats centrals és com fer créixer la lectura en llengua pròpia. L’índex de lectura en valencià se situa en el 3% “segons els últims estudis”, i ho relaciona amb la necessitat de reforçar referents culturals i espais democràtics. “La lectura és fonamental… El primer és que et fan menys manipulable”, afirma, i alerta d’un context social on “els totalitarismes es comencen a traure el cap i a parlar sense filtres.”
La Plaça del Llibre també reivindica valors interns de programació, com la igualtat: Domínguez assegura que la participació paritària és un requisit i que, a hores d’ara, la presència femenina a les places se situa en un 58%.
El calendari previst dibuixa una gira territorial amb parades a Alacant (l’Alacantí), Castelló de la Plana (la Plana Alta) i Moncada (l’Horta Nord), a més de cites a Gandia (la Safor) i una edició especial a l’Horta Sud vinculada a la dana. La ruta inclou també València, Picassent (l’Horta Sud) i Llucena (l’Alcalatén), amb la voluntat explícita de fugir del centralisme i “vertebrar el país” a través d’una xarxa d’entitats col·laboradores.
