El conflicte entre Israel i Palestina és un fet inacabat de la Segona Guerra Mundial. Sempre ha estat ací. Les Intifades, l’aparició de Hamàs i alguns acords de pau són moments d’un conflicte que ha mutat. Ara, ha derivat en un genocidi sense cap mena de dubte, ni pal·liatiu. Genocidi. Eixa és la paraula. Neteja, sí, neteja ètnica. Els plans de la projecció d’inversions israelianes en la zona on ara es troba la Franja de Gaza són només la punta de l’iceberg. És clar que Hamàs és una organització que ha comés actes terroristes, com segrestar a més de 100 persones. Però d’ací a assassinar a més de trenta mil civils, hi ha un abisme. És com si l’Estat Espanyol, per l’atemptat d’Hipercor en Barcelona, hagués començat a bombardejar Euskadi.
La invasió va esclatar després d’un atac contra Israel perpetrat per Hamàs el 7 d’octubre de 2023, en el qual, segons xifres israelianes, van morir 1.200 persones, majoritàriament civils. Durant l’atac, van ser segrestades 253 persones. Es creu que encara n’hi ha unes 130 retingudes a Gaza, de les quals es pensa que almenys 34 estan mortes, segons funcionaris israelians. Mentrestant, Palestina compta 32.623 palestins morts el 8 d’abril del mes passat, segons l’ONU. El 85% de la població de la Franja de Gaza, on viuen més de 2,3 milions de persones, s’ha vist obligada a evacuar la seua llar a causa dels atacs d’Israel. 1,11 milions de persones fan front a condicions catastròfiques», segons Nacions Unides i han mort més de 100 periodistes.
Davant d’aquest panorama, què fa l’Estat espanyol? Doncs ha venut armes a Israel. Segons DataComex, en desembre del 2023 també es van exportar armes d’Espanya a Israel, valorades en 125.240 euros. Fins fa una setmana, les universitats valencianes encara mantenien relacions amb les universitats israelianes. I de fet, encara operen amb empreses que tenen interessos econòmics a la zona. Que cessen aquestes pràctiques és el que demanen els estudiants acampats a les universitats. A València, la Universitat de València i, en concret, la Facultat de Filosofia, van ser les primeres a actuar. Ara s’han sumat les universitats d’Alacant, Castelló i la politècnica de València. I gràcies a això els centres universitaris han trencat relacions amb els d’Israel. En el nostre episodi 19, parlem d’Israel, Gaza i Palestina i les acampades universitàries.
La música amb consciència de Sa Pena
Una situació que produeix molta pena, és clar. Però que també s’ha de canalitzar per la via cultural. En aquest cas, després de la retirada de grups protesta valencians com Zoo i Diluvi entre d’altres, hi ha incògnites de qui pot ocupar aquest espai. Un dels grups que estarà en més festivals aquest estiu són els saforencs Sa Pena. Es troben de gira, de presentació de disc i en moment de promoció. Per aquesta raó rebem Ausiàs, un dels seus membres, qui, per cert, en una altra entrevista se l’ha vist amb samarreta en favor del poble del Sàhara. Festa i compromís, això és Sa Pena.
A més, aquest episodi de la Nostra Veu comptarà amb les seccions habituals de les portades del diari la Veu del País Valencià i la Veu dels Llibres en veu de Sebastià Carratalà, director del Diari la Veu del País Valencià. Tot en directe per ràdio Klara a través de la 104.4 de València, ràdio Klara en directe al web, també en Diari la Veu i aquesta pàgina i YouTube i molt prompte a Spotify i Ivoox en format sonor.
