La Nostra Veu dedicarà el pròxim episodi a oferir eines pràctiques perquè qui inicia una relació puga identificar, en si mateix i en la parella, senyals d’ansietat i actituds invasives —sobretot d’homes cap a dones— i posar-hi límits abans que escalen. L’espai comptarà amb dues convidades: Sara Jort Povea, psicoterapeuta Gestalt i psicòloga sanitària especialitzada en salut sexual i reproductiva; i Alicia Ripollés García, psicòloga sanitària, sexòloga i orientadora, formadora en violència de gènere i educació afectivosexual. L’episodi es publicarà a Diari La Veu del País Valencià, i també es podrà escoltar a YouTube, Spotify i iVoox.
El programa s’emmarca en un cicle de l’any on moltes parelles replantegen la relació o s’inicien de noves. Professionals del dret i de la salut mental apunten que agost, setembre i octubre són un mesos clau que destapen tensions acumulades i anticipa més separacions en tornar a la rutina.
Què trobarà l’audiència
La conversa abordarà, amb llenguatge planer, com diferenciar necessitat d’aclariment i necessitat de control; com acordar límits saludables (temps de resposta, espais propis, privacitat) i quan té sentit silenciar, restringir o bloquejar per autocura. S’explicaran criteris bàsics per identificar ciberstalking (reiteració, intimidació, vigilància) i passos segurs per actuar; com reparar el dany quan hi ha hagut invasions de límits; quan derivar a suport professional o a vies legals; i quin rol pot jugar l’entorn d’amistats per no normalitzar patrons de control. També hi haurà pautes específiques perquè els homes identifiquen detonants d’ansietat, regulen la impulsivitat i assumisquen responsabilitats en el canvi de comportament.
Dades i context sobre el masclisme estructural
Alberto Núñez Feijoó, líder del PP, va dir fa poc: “Les dones necessiten més polseres (de vigilància) i més seguretat i menys cursos de masculinitat”. Una visió que exclou el component social, estructural i masculí del masclisme i el patriarcat. Les xifres mostren que els comportaments de control i acorralament no són casos aïllats. La Macroenquesta de Violència contra la Dona situa el 40,4% de les dones arreu de l’estat amb experiències d’assetjament sexual al llarg de la vida i el 15,2% amb stalking o assetjament reiterat; en l’últim any, parlen de 10,2% i 3%, respectivament.
La dimensió digital amplifica el problema: el Canal Prioritari de l’Agència de Protecció de Dades assenyala que set de cada deu casos tramitats corresponen a violència digital contra dones i xiquetes.
El marc institucional també canvia. Des del 3 d’octubre, els Jutjats de Violència sobre la Dona assumiran tots els delictes sexuals comesos contra dones, a més de les seues competències habituals, una ampliació que els mateixos jutges vinculen amb més pressió i risc de col·lapse si no arriben reforços suficients. A més, el Govern espanyol ha aprovat l’avantprojecte que tipifica la violència vicària com a delicte específic i actualitza protocols de protecció a menors, fet que visibilitza l’impacte del control i la venjança sobre mares i fills.
