Julio Cebolla (Suèca, la Ribera Baixa) entra als trinquets amb una càmera i una idea fixa: deixar constància d’allò que passa una sola vegada. El fotògraf, de 23 anys, ha convertit la pilota valenciana en el seu centre de gravetat professional sense abandonar del tot el circuit musical on va començar. “Jo soc jove, per ara jove, de Sueca, tinc 23 anys, soc fotògraf professional… i des de dos anys a rere em dedique a la fotografia esportiva, i més en concret, a la fotografia de la pilota valenciana, el nostre esport”, explica en el pòdcast de Diari La Veu del País Valencià.
Cebolla guarda una memòria visual que creix més de pressa que els discs durs. Quan li pregunten per l’arxiu, no s’arronsa: “Podrien rondar els 50 terabytes… és una quantitat enorme”. La xifra impressiona, però ell ho aterra amb una rutina: seleccionar, ordenar, descartar originals i quedar-se versions finals per no ofegar-se en la mateixa hemeroteca.
El salt a la pilota, diu, li ha canviat la manera de mirar. “La pilota em transmet unes coses… que no he vist en cap concert”, afirma, i remarca la dimensió documental de la fotografia esportiva: “Jo crec que la sensació de cosa històrica… que genera és la pilota”. Eixa intensitat també és física: “Puc contar-les… són quatre” pilotades directes, recorda, i admet que treballa amb un ull al visor i l’altre pendent de la bola.
La trajectòria no respon a un camí acadèmic tancat. Cebolla conta que va començar fent fotos a concerts amb una Nikon del pare i enviant correus a promotores fins que el treball va exigir posar preu. “Em va costar molt… afrontar aquest nou camí”, diu, abans de resumir un punt d’inflexió: “Em vaig fer d’autònom el juny del 2023”.
L’ofici també és tècnica i logística. El canvi de Fujifilm a Canon, explica, respon a la necessitat de treballar en equip, compartir òptiques i guanyar velocitat en plena acció: “La velocitat… ara traspassa imatges al mòbil… és molt ràpid”. Però, si haguera de triar una escena irrepetible, s’atura en un trinquet ple com els d’abans: “Vaig fer una foto d’un trinquet (Pela) com les de fa 60 anys… i vaig dir: no es torna a repetir en la vida”.
El suecà escull una foto del públic de la pilota d’entre totes les imatges que podia elegir entre més de 50 terabytes d’imatges. Més enllà de la victòria i la derrota, el públic és el que deixa constància d’allò que passa una sola vegada. Tot i que ell no es definisca d’eixa manera, és un fotoperiodista. Un que emmarca la nostra història.
