Les platges són ecosistemes de gran importància pels múltiples beneficis que aporten al benestar humà i també a la biodiversitat. Ara bé, aquests entorns costaners s’enfronten amb creixents amenaces a causa de les activitats humanes, com el desenvolupament urbà i la construcció de ports. Per a garantir-ne la preservació i l’adaptació al canvi climàtic, és crucial aplicar mesures de gestió sostenible que aborden aquests desafiaments de manera total.
El problema de la pèrdua de platges
Les platges del sud de València són un exemple de platges urbanes que han patit un procés de reducció significativa en les darreres dècades. Aquestes platges s’han vist afectades per les expansions successives del port de València. Aquesta zona portuària és un agent modificador de la sedimentació marina a la regió.
La construcció de dics i espigons ha alterat el transport natural de sediments al llarg de la costa, i ha provocat la disminució de l’amplària i la superfície de les platges.
Per abordar-ho, s’han dut a terme accions de rehabilitació, com ara portar arena d’altres zones o fer dragatges, i revegetar les dunes.
L’últim projecte de rehabilitació a les platges del sud de València s’ha centrat en la recuperació de l’arena en un tram de set quilòmetres de costa que va des del darrer espigó de Pinedo fins a la gola del Pujol.
El propòsit principal d’aquestes accions és restaurar l’equilibri ecològic i social de les platges, a més d’enfortir-ne la capacitat de resistència enfront dels fenòmens meteorològics extrems, cada vegada més freqüents al Mediterrani occidental a causa del canvi climàtic.
Teledetecció per a fer el seguiment
Per a avaluar l’efectivitat de les actuacions de rehabilitació, és important disposar d’un sistema de seguiment adequat. En aquest sentit, la teledetecció ofereix avantatges sobre els mètodes d’observació directa. Aporta imatges detallades i d’àmplia cobertura, així com també facilitat per a fer comparacions temporals, amb estalvi de temps i diners.
En el nostre darrer treball s’ha vist una marcada reducció del 70% en la superfície de les platges de Pinedo, la Garrofera i el Saler des de la dècada dels noranta fins a l’actualitat i aquesta disminució és una conseqüència directa de l’expansió del port de València. A més, després d’ampliar el port en 2012, s’ha perdut la meitat de la superfície de la platja en deu anys.
Després de l’última rehabilitació feta a la tardor de 2023, s’ha incrementat la superfície d’arena. Les imatges de satèl·lit ho confirmen i mostren com el port de València altera la costa.
La nova ampliació del port
La futura expansió del port de València, aprovada recentment, no agregarà més impacte al causat pel dic nord de 2012. Només implicarà reomplir la zona interior. Tot i això, l’erosió continuarà afectant les platges i hi causarà una pèrdua gradual d’arena.
És crucial supervisar constantment i assegurar un flux regular d’arena per a evitar costos elevats més endavant. Les administracions han de confiar en la ciència per a actuar.
La llei d’avaluació ambiental, el principi «qui contamina paga», estableix que aquells que generen impacte ambiental han d’assumir els costos per a prevenir, reduir o corregir aquest impacte. El port de València és assenyalat com el principal responsable dels efectes sobre les platges de València. Les seues operacions han interromput el flux natural de sediments i han causat la pèrdua de superfície a les platges.
Per tant, l’Autoritat Portuària de València ha de fer-se càrrec de les accions de restauració i manteniment per a contrarestar el seu impacte ambiental.
Juan Víctor Molner Polit, Doctorand en Biodiversitat, Universitat de València; Juan Miguel Soria Garcia, Professor d’Ecologia, Universitat de València i Rebeca Pérez González, Estudiant de Doctorat, Universitat de València
Aquest article es publicà originalment en The Conversation
