Plataforma per la Llengua ha tancat el cicle de conferències titulat «Valencià, emergència lingüística», amb una nova xerrada de l’escriptor i filòsof Xavier Serra –col·laborador del Diari La Veu del País Valencià– a la Vall d’Uixó (Plana Baixa) dins de la programació de l’Aplec de la Plana, organitzat per la Falla Ja Estem Tots i també per l’Ajuntament.
En total, Xavier Serra, que ha conduït aquestes conferències, ha participat en més de 25 localitats valencianes per a explicar la situació en què es troba el valencià i per a proposar mesures que revertisquen la tendència negativa de l’ús social de la llengua. A l’acte de la Vall d’Uixó hi va assistir Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, entitat organitzadora de les conferències, que en remarca la importància: «aquestes conferències afavoreixen la conscienciació i l’apoderament de la ciutadania per protegir els drets lingüístics dels valencianoparlants».
Escuder també considera que «davant les situacions de les llengües minoritzades i els governs hostils amb la llengua, cal ciutadans actius». Per això, Plataforma per la Llengua participarà en la vaga educativa del 23 de maig al País Valencià, i demana acudir a les concentracions i mobilitzacions amb la samarreta verda que llueix el lema de la campanya: «la llengua no es toca». Plataforma per la Llengua acumula ja 26 anys treballant al País Valencià, i el president deixa clar que «malgrat l’hostilitat dels governants actuals, la ciutadania defensa la llengua pròpia del País Valencià de manera ferma».
Visites
La xerrada «Valencià, emergència lingüística» ha arribat a 26 poblacions en total, com ara Alcoi (l’Alcoià), Algemesí (Ribera Alta), Altea (Marina Baixa), Benicarló (Baix Maestrat), El Campello (l’Alacantí), Castelló de la Plana (Plana Alta), Crevillent (Baix Vinalopó), Dénia (Marina Alta), Gandia (Safor), Ontinyent (Vall d’Albaida), Torrent (Horta Sud) o Vila-real (Plana Baixa).
Xavier Serra considera que el valencià es troba en una situació d’emergència lingüística, tal com mostren les enquestes que s’han fet públiques, i destaca a més l’hostilitat manifesta del govern valencià actual contra la llengua, fet que complica encara més la dinàmica. Si bé aquest retrocés no es limita només als valencians, Serra posa exemples de reversió en aquest sentit per a deixar clar que la situació pot canviar a través de la consciència ciutadana i de l’exercici de la responsabilitat lingüística.
