«La Generalitat impulsa la modificació de la Llei de l’horta i la revisió del PATRICOVA per a facilitar les obres de canalització de rius i barrancs» titula una nota de premsa distribuïda per la conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca el passat dilluns 2 de desembre.
Aquesta no ta de premsa remata un missatge impulsat des de Consell les darreres setmanes segons la qual, les conseqüències de la DANA van ser pitjors per culpa de la protecció de l’horta que «van impedir fer les obres de desaiguament dels barrancs del Poio i la Saleta», que van desbordar-se el 29 d’octubre. De fet, durant el Ple extraordinari a les Corts sobre la DANA, el President Carlos Mazón va acusar Compromís de ser responsable dels danys per aquesta llei, en la seua estratègia de culpar tothom menys a ell mateix.
Experts, llauradors i moviments socials, però, posen en dubte les motivacions de la Generalitat per atacar la protecció de l’horta i alerten que les suposades solucions poden empitjorar les conseqüències de futures inundacions.
Projecte anterior
De fet, una simple cerca a l’hemeroteca ja fa sospitar que la modificació de la Llei de l’Horta no té massa relació amb els efectes de la DANA, sinó que aquesta seria una nova «excusa» per tal de justificar una decisió presa d’abans.
En una jornada organitzada pel despatx Broseta Abogados el 17 d’octubre, sols 12 dies abans de la barrancada, el conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, ja avançava la intenció «d’alliberar» sòl per tal de convertir el País Valencià «en un territori competitiu, més atractiu per a les inversions i amb més seguretat jurídica». Amb la paraula «alliberament», Martínez Mus es refereix a requalificar sòl agrari en urbanitzable, en principi per facilitat la instal·lació d’empreses industrials i logístiques, encara que en cap moment nega la possibilitat que també puga dedicar-se a fins residencials.
En una nota de premsa, Per l’Horta denuncia que Per l’Horta denuncia que «des de l’inici de la legislatura ja s’ha plantejat la modificació de la Llei de l’Horta o la supressió del Consell de l’Horta, a més de la reducció a la meitat dels seu pressupost i la destitució del gerent, feta efectiva el passat mes d’octubre sense proposar recanvi». Per a l’entitat agrarista, tot açò són «mostres inequívoques de la voluntat d’este govern d’avançar cap a una derogació de la llei de l’horta aprovada l’any 2018».
Criminalització del Consell de l’Horta
En el relat construït per la Generalitat, el Consell de l’Horta hauria estat el responsable de paralitzar les obres necessàries als barrancs del Poio i la Saleta amb els seus «requeriments ambientals».
«El Consell de l’Horta no va paralitzar cap obra –explica un urbanista que va seguir el procés- i ni tan sols va posicionar-se sobre el barranc del Poio, sinó únicament va emetre un dictamen sobre el de la Saleta, que era l’únic que se li va demanar».
De fet, el projecte de desaiguament del barranc del Poio data del 2006 i va ser la crisi econòmica qui va paralitzar el projecte i durant tots els anys de mandat de Mariano Rajoy va quedar oblidat. Quan es va voler reprendre havia caducat la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) i havia canviat la legislació, pel que va haver de redactar-se de zero. «Es va iniciar el procés habitual de reunions i consens entre els ajuntaments afectats, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i el mateix Consell de l’Horta per tal de dissenyar un nou projecte i açò estava enllestit pel febrer del 2024 –explica la mateixa font-, mai va paralitzar-se cap projecte».
De fet, el paper del Consell de l’Horta com a entitat supramunicipal d’ordenació del territori resulta «fonamental», asseguren els experts, per tal de protegir-lo d’una excessiva urbanització. «Els ajuntaments són incapaços de fer-ho, ja que tenen massa pressions i massa estímuls per seguir construint», explica un arquitecte municipal. Un exemple clar va esdevenir-se el 2017, quan la majoria de municipis de l’Horta Sud van protestar –fins i tot van recórrer judicialment- una ordre ministerial per tal d’impedir l’edificació en zones inundables.
Ara, just després de la DANA, la solució que ofereix el Consell és precisament permetre aquest tipus d’urbanització tan perillosa.
Embornal en perill
Però els riscos de construir sobre zones inundables hui d’horta no són soles per a les edificacions concretes, sinó que s’estenen a tot el territori. Des de fa segles, l’horta de València ha funcionat com un immens embornal natural que absorbia bona part de l’aigua que es desbordava, reduint els impactes de les inundacions. La reducció gradual de l’horta el darrer segle ha anat incrementant en la mateixa proporció els danys provocats per l’aigua.
De fet, quan va construir-se el nou llit del Túria la dècada del 1960 amb el Pla Sud, va dissenyar-se una cara sud més baixa que la nord, perquè si tampoc aconseguia retenir l’aigua, aquesta es desbordara per aquesta banda. A més de primar la protecció del Cap i Casal per sobre dels pobles, la mesura tenia en compte que en aquella època, la majoria d’aquell territori encara era horta. Hui, l’edificació massiva implica que els danys siguen equiparables a banda i banda del llit. Aquell embornal natural ha quedat molt reduït. Encara que no eliminat del tot.
De fet, segons els càlculs dels mateix Consell del 2018, quan va aprovar-se la Llei de l’Horta, es protegien fins a 11.000 hectàrees de sòl agrícola. Paral·lelament, el PATRICOVA evitava l’ocupació de 3.300 hectàrees de sòl inundable impedint la construcció de 100.000 habitatges potencials.
Ara, ambdues limitacions es troben al punt de mira del Consell de Mazón, que pretén «flexibilitzar» la requalificació d’aquests terrenys.
