Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
Mark Zuckerberg sens dubte passarà a la història com un dels homes clau a l’hora d’explicar la deriva de la humanitat en els últims vint anys. El seu mèrit? Crear la xarxa social Facebook i, amb ella, una manera de relacionar-nos. Després de gairebé dues dècades, el jove visionari va anunciar fa unes setmanes que està preparant un innovador projecte batejat amb el prometedor nom de Metavers.
La nova «criatura» de Zuckerberg, tal com ell mateix va declarar durant la seua presentació, és un espai d’interacció de màquines, avatars idealitzats i un nou món virtual on l’art, l’arquitectura, la bellesa i la ficció es troben per a socialitzar, comprar o fer negocis. I tot això, «per obra i gràcia» de la realitat virtual i la realitat augmentada.
«Zuckerberg feia mesos que parlava de l’anomenat metavers, i Facebook feia anys que invertia quantitats astronòmiques per desenvolupar o comprar dispositius i funcionalitats de realitat virtual», assegura Ferran Lalueza, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigador del grup GAME (Aprenentatges, Mitjans de comunicació i Entreteniment), qui assegura que, segons el responsable de Meta, «aquest projecte trigarà encara una dècada a materialitzar-se».
De fet, experts com César Córcoles, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, sostenen que encara queda molt de camí per recórrer en l’àmbit tecnològic. «D’una banda, les pantalles han de créixer en resolució i freqüència d’actualització. D’altra banda, els cascos haurien de tornar-se més còmodes o, com a mínim, més lleugers, si volem passar-nos amb ells diverses hores al dia», assenyala el professor. I afegeix: «També hem de trobar dispositius que ens permeten interactuar millor amb els mons de realitat virtual: els comandaments dels que disposem ara, així com el reconeixement de gestos, són més que suficients per a molts usos, però es queden curts si volem que la tecnologia es desplegue entre el gran públic».
Vivim l’última cuada de Facebook
Després de 17 anys de followers i likes, els experts asseguren que Facebook va «de mal borràs». Els últims estudis revelen un estancament, i fins i tot una tendència a la baixa en el número dels seus membres. Així ho corroboren les dades de l’informe de The Social Media Family, publicat en epdata.es, on consta que el nombre d’usuaris de Facebook s’ha estancat, oscil·lant actualment entre els 20 i els 22 milions en els últims sis anys.
D’altra banda, el perfil de l’usuari d’aquesta xarxa, segons l’Institut Nacional d’Estadística, és el d’una dona amb una edat compresa entre els 16 i els 74 anys. Aquest col·lectiu representa el 70,9% del total, mentre que els homes de la mateixa franja d’edat suposen el 66,8%. Aquestes xifres sustenten la teoria que «com a xarxa social, Facebook ja és irrellevant per a les noves generacions», opina Lalueza.
Ara bé, això significa que els membres d’aquestes «noves generacions» seran els únics que passaran a ser usuaris del metavers? Es quedaran fora els col·lectius de més edat? Segons Pierre Bourdin, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, «a algunes persones els costarà més que a unes altres i segurament sí que es quedaran fora. Però, globalment, pense que serà accessible a consumidors de totes les edats. És possible fer la comparació amb l’aparició dels telèfons mòbils. Al principi, era una cosa poc comuna, per a aficionats a les tecnologies. No obstant això, ara com ara hi ha poques persones que no tinguen mòbil».
Una llavada de cara en el moment oportú
L’anunci del metavers es va fer amb la finalitat de córrer una densa «cortina de fum». «És evident que la idea era desviar l’atenció respecte a les gravíssimes acusacions abocades per l’antiga empleada Frances Haugen i l’impacte que va tenir poc abans el ‘megapagón’ de totes les plataformes del grup», afirma Lalueza.
La mala reputació que s’ha guanyat la xarxa social ja ha començat a esquitxar a la resta de plataformes del grup com ara WhatsApp o Instagram, les quals «van ser incorporades al conglomerat a cop de talonari», ens recorda Lalueza, qui creu que «jugar-s’ho tot a una carta tan incerta com el metavers pot semblar arriscat, però probablement l’alternativa no és una altra que decaure fins a enfonsar-se per complet en una mar d’escàndols davant competidors que, com TikTok, ja ensenyen les dents i es consoliden com a clars aspirants al podi de les xarxes socials».
Revolució o evolució natural?
Es creu que la nova plataforma no estarà en funcionament fins d’ací a una dècada. Aquest període és temps suficient perquè puguem viure la seua implantació com una evolució natural de Facebook? Això és el que sembla. Almenys és el que opina Pierre Bourdin, qui no creu que es produïsca una ruptura, sinó més aviat una evolució. «Em sembla que hi haurà una convergència entre les tecnologies de les xarxes de comunicació, les tecnologies mòbils i la realitat virtual i augmentada o mixta. És a dir, crec que prompte tindrem un dispositiu mòbil connectat a les nostres ulleres i potser una polsera o un altre dispositiu d’aquest tipus que permetrà un accés a aquest metavers», reflexiona l’expert.
Ara bé, quina tecnologia farà possible el «miracle»? Els experts vaticinen que la tecnologia habilitadora d’aquest món virtual no serà 5G, sinó que s’implementarà la futura 6G. Aquesta ens permetrà posar-nos unes ulleres de realitat augmentada i veure informació sobreimpresa en el nostre camp visual, o unes ulleres de realitat virtual que ens donen accés a una infinitat d’experiències insospitades. «La 6G probablement s’obrirà camí en sectors com els videojocs, el cinema, la televisió, la moda, la música, la publicitat i, per què no, les agències de viatges, que podran proposar vacances en el metavers», pronostica Bourdin.
Donant suport a aquesta idea, el professor Córcoles apunta que «els amples de banda i la latència de la tecnologia 6G podrien justificar el seu ús en la realitat augmentada en mobilitat que inclou l’escenari descrit per al metavers».
Aprofundint en l’aspecte tecnològic del projecte, Córcoles assegura que el punt de major dificultat en l’àmbit de la realitat virtual és la interacció. I és que, «ara mateix no existeix una solució definitiva per a aquest problema, i no crec que es puga arribar al gran públic sense solucionar-lo».
De fet, l’expert no està totalment convençut que el metavers de Zuckerberg s’arribe a materialitzar, ja que no seria la primera vegada que s’anuncia que en cinc o deu anys la realitat virtual i augmentada conquistaran el nostre dia a dia. «Aquesta vegada podria ser la bona, però queden qüestions importants a resoldre», conclou.
El metavers serà un món més sostenible
Suposant que n’assistim a la implantació, són molts els experts que creuen que qui no se’n «puge al carro» es quedarà desfasat. Entre ells està el professor Lalueza, qui assenyala que els desenvolupadors d’aquest nou espai ens els vendran com un espectacular salt qualitatiu d’internet. D’aquesta manera, la sensació que pretenen crear en la societat és que, si no formes part del metavers, et quedaràs enrere i et perdràs les noves oportunitats que ofereix el nou món «zuckerbergia».
Ara bé, a quines oportunitats es refereix l’expert? El docent considera que «en certa manera, el metavers pot contribuir a la sostenibilitat del planeta evitant desplaçaments i determinats dispendis». A més, continua, «pot proporcionar experiències molt realistes a persones que, d’una altra manera, difícilment tindrien l’oportunitat de viure-les, la qual cosa, fins a un cert punt, comporta un efecte democratitzador».
Un univers irreal amb perills reals
En l’altre costat de la balança trobaríem els contres, això és, els riscos que Lalueza considera que tindria aquest futur món virtual. L’expert n’assenyala tres: «El primer, que acabem dedicant més temps i energia al simulacre que suposa el metavers. Aquesta hipòtesi pot semblar inconcebible, però, de fet, les xarxes socials actuals ja generen en moltes persones la necessitat de fer coses amb l’única i exclusiva finalitat d’exhibir-les després en aquestes plataformes. El segon perill és que amb les accions que desenvolupem en el metavers revelarem molta més informació sobre nosaltres mateixos —i d’una manera molt més inconscient— que amb els continguts que compartim en les xarxes d’avui, que moltes vegades ja resulta imprudentment excessiva. I el tercer és que unes certes xacres com l’assetjament, el discurs d’odi i similars poden veure’s nocivament potenciades per la naturalesa immersiva i altament realista de l’entorn».
En aquesta mateixa línia, Pierre Bourdin adverteix que «encara que aquest món siga virtual, les experiències que les persones viuran allí seran reals. Vull dir que, un problema en el món virtual, com una frustració o una exclusió, pot generar traumes reals». I posa com a exemple l’assetjament en la xarxa, el qual pot arribar a ser la causa del suïcidi d’alguns joves.
Efectes col·laterals que ens portarà el metavers
Malgrat que el metavers encara no és més que una entelèquia, val la pena plantejar-se algunes qüestions vinculades amb uns certs àmbits relacionats amb aquest cosmos virtual. Són preguntes que, ara com ara, no tenen resposta, però que el professor Bourdin llança a l’aire amb l’ànim d’anar aprofundint en l’assumpte. Aquestes són algunes d’elles:
– Quina serà l’ètica d’aquest món?
– Com es regularà aquesta «cibervida»?
– Qui tindrà el control?
– Qui decidirà les normes?
– Quin serà el paper dels governs?
Veurem si el temps, a poc a poc, va revelant les respostes a aquestes i altres qüestions que desperta l’anunci del metavers. Ara com ara, l’única cosa que sabem amb certesa és que «els apassionats de les tecnologies digitals tenim davant uns anys en què estarem molt entretinguts presenciant la carrera que tindrà lloc», augura el professor César Córcoles.
