La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha participat en els actes commemoratius del 77é aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen, on ha manifestat que té «la incòmoda sensació» que a l’estat espanyol «arribem tard» a la reparació i reivindicació de la memòria, ja que, «per les circumstàncies especials que es van donar, les víctimes dels camps d’extermini han sigut les grans oblidades».
Pérez Garijo ha participat en els actes organitzats pel Comité Internacional de Mauthausen (CIM), acompanyada de representants de l’Associació Amical Mauthausen i de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP). Així mateix, també ha assistit a l’homenatge internacional a les víctimes del camp de concentració de Gusen, organitzats pel Comité de Gusen sota el lema «Resistència política». Prèviament, ha pres part dels diversos homenatges que s’han fet en record de les quasi 8.000 víctimes espanyoles dels camps d’extermini nazi i ha dut a terme una ofrena floral al Monument als republicans espanyols.
Aquest homenatge també ha comptat amb la presència del secretari d’Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez López; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; la consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Lourdes Ciuró; el president de l’Amical Mauthausen, Juan Manuel Calvo, i representants de l’associació i familiars de les víctimes dels camps de concentració.
La consellera de Qualitat Democràtica ha assenyalat que «en un dia com hui ens uneix el record de totes les víctimes d’aquell horror, però especialment de les persones que van arribar ací per defensar els valors d’igualtat, justícia i llibertat del govern democràtic de la República».
Més de 650 víctimes del País Valencià
Pérez Garijo s’ha mostrat «emocionada» en l’homenatge als «milers d’espanyols que van ser deportats a aquests camps de l’horror i que ho van donar tot per la llibertat, 77 anys després de l’alliberament d’uns camps d’on la majoria no va poder eixir mai». Sobre aquest tema, ha recalcat que «van ser més de 650 les víctimes valencianes que, com milions de persones arreu d’Europa, van patir el mal radical, i d’aquestes més de 500 van ingressar a Mauthausen».
Durant la seua intervenció, la consellera ha recordat els republicans espanyols que «van continuar lluitant des de l’exili i des dels camps d’extermini». Posteriorment, «els qui van sobreviure a la barbàrie, a més de no poder tornar al seu país després de l’alliberament dels camps, van ser considerats apàtrides i perseguits com a enemics», ha expressat.
Pérez Garijo ha esmentat Francisco Aura, l’últim supervivent valencià del camp, que va morir fa tres anys, just un mes abans de complir els cent anys i també de manera especial les dones que, «a més de compartir el mateix destí que els homes, van patir una violència específica com a dones». En aquest punt, ha destacat la valenciana Virtudes Cuevas, de Sueca, combatent contra els revoltats durant la Guerra Civil i després en la resistència francesa, una de les quatre dones valencianes que van sobreviure als camps d’extermini.
«Mantindre en la memòria les víctimes i reconéixer l’horror del que hi van viure és el millor recurs per evitar que episodis com aquest tornen a repetir-se, una tasca en la qual el govern valencià està plenament compromés», ha asseverat.
