El passat 28 de juny Intersindical Medi Ambient va intervindre al 21é Congrés Ibèric La bicicleta i la ciutat celebrat a Santiago de Compostel·la, on denunciàrem la insostenibilitat de la mobilitat in itinere a València. Ara, després de la dana, tenim una oportunitat per a repensar el model de mobilitat metropolitana. Però malauradament el mandat dels governs d’Espanya i de València és reconstruir tot tal com estava, com en el segle passat, amb el cotxe com a prioritat.
Les ampliacions de grans infraestructures com el port, l’aeroport, el by pass, les autovies d’accés a la capital valenciana i l’abandó de la rodalia enfront de l’AVE, han provocat que cada dia que passa els embussos en l’àrea metropolitana de València siguen més grans. Mentre els que ens decidim per agafar el transport públic anem enllaunats i la bicicleta pateix un entorn hostil. A l’Horta patim la falta d’un ens metropolità amb una mirada global. Patim una xarxa de carrils bici inconnexa, mal dissenyada i mal executada, posant la fluïdesa del cotxe per davant de la seguretat i la fluïdesa de la mobilitat amb bicicleta. Governe qui governe al País Valencià, els ciclistes patim unes infraestructures que protegeixen l’automòbil. A tots els nostres pobles i ciutats trobem exemples d’espais públics privatitzats per bars, entorns escolars insegurs i carrils bici ocupats per cotxes estacionats. Ara el cotxe ha rebut gran part de les ajudes postdana, i ara més que mai, és l’amo i senyor de les ciutats arrasades per la dana. Com que no hi ha garatges, ocupen places, voreres i carrils bici.
Així mateix, estem fartes d’anar com a sardines en llauna, tant en rodalies RENFE com en Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, en els autobusos metropolitans de Metrobús i en l’EMT de la capital. Amb els bons gratuïts han augmentat les persones usuàries, però no la capacitat de la xarxa. De 2006 a 2021 es van perdre 16 milions d’usuàries en RENFE donat el mal servei. En l’actualitat, encara no s’ha recuperat la xifra d’usuàries perdudes, tot i els descomptes i la gratuïtat del servei en molts casos. RENFE ha encomanat 280 nous trens de rodalies entre 2025 i 2030, els quals aniran destinats, segons les dades que disposem publicades en premsa, 211 a “cercanías” Madrid, 69 a rodalia de Catalunya i zero a la resta.
Falta un ens metropolità que coordine i que reba la inversió estatal, com Madrid. Si en condicions normals els servicis públics són deficitaris, davant una catàstrofe no poden donar el servei que els correspon. En 8 mesos no s’han augmentat ni les freqüències ni la franja horària ni la capacitat de trens i busos per a absorbir tota la població que ha perdut el seu vehicle privat.
De l’abandó i la ràbia sorgeixen els comités locals d’emergència i reconstrucció. Amb ells, hi col·labora des del primer moment el sindicat. Amb ells, proposem un canvi d’urbanisme i de mobilitat, ecofeminista i interseccional. La salut del planeta afecta la salut laboral, Intersindical Valenciana reivindiquem una planificació urbana i de mobilitat que pose les persones i la natura en el centre.
Josep Vicent Codonyer és coordinador d’Organització i Medi Ambient d’Intersindical Valenciana.
