Els valencians tenim un imaginari fantàstic propi, representat per les criatures de llegendes i rondalles. Fins fa poc oblidades en el túnel del temps, van tornar a posar-se de moda amb la cançó i el conte La Maria no té por, que enguany fa 10 anys. Per a commemorar l’aniversari, la Coordinadora pel valencià de l’Alcoià i Comtat i l’editorial Andana llancen la campanya «Per Tots Sants, monstres valencians, també al mòbil», amb stickers. Parlem amb l’escriptor Francesc Gisbert.
Descàrrega dels perotets o stickers per al mòbil des de www.alcoiacomtatpelvalencia.org i www.sitcker.ly/s/H6G7DN .
Què pots contar-nos de la campanya «Per Tots Sants, monstres valencians, també al mòbil»?
Enguany celebrem el 10é aniversari del conte La Maria no té por, que tant ha fet per divulgar els nostres espantacriatures. Dani Miquel em proposà escriure’l a partir de la seua cançó, ja mítica, «La Maria no té por». Amb il·lustracions de Riccardo Maniscalchi, el conte es va convertir en un fenomen des del moment de la publicació. Gràcies a l’entusiasme amb què el van acollir tants mestres, per a treballar els monstres valencians a l’aula; gràcies a la companyia teatral Disparatario, que en va fer una adaptació teatral, amb més de 500 representacions arreu del País Valencià; gràcies al Museu Valencià d’Etnologia i la campanya anual Espanta la Por, que tant té a veure amb els espantacriatures. Enguany, vam pensar una passa més. Com que infants i joves estan tan pendents del mòbil, tinguérem la idea de preparar un paquet d’stickers (a mi m’agrada dir-los «perotets» en valencià) per a Whatsapp i Telegram, amb els monstres valencians.
Com es pot descarregar el paquet de stickers o perotets?
De manera gratuïta. Podeu entrar en www.sticker.ly i buscar «monstresvalencians». L’enllaç exacte és www.sitcker.ly/s/H6G7DN. La descàrrega de l’aplicació és gratuïta, per agregar-los als vostres dispositius. També trobareu l’enllaç a la nostra pàgina web www.alcoiacomtatpelvalencia.org. Hi ha els monstres principals, amb una frase divertida: «Tinc més fam que un Butoni», «Estic encantada»; «Són un angelet» (el dimoni xicotet); «Trellat» (Home del sac); «Creu o vindrà la Quarantamaula»; «Vaig volant» (el Drac); «Au, busca gambosins»; «Té nassos» (Home dels nassos); «Bona sort» (Bruixa bona); «Quina por» (la bubota); «Bona nit» (Banyeta); «Creu o vindrà la Quarantamaula»… Són uns perotets per al mòbil molt divertits, que poden usar grans i menuts.
Existeix una por a la valenciana?
Entre els valencians n’hi ha manta monstres, de ficció i de carn i ossos. Però sí, tenim un imaginari propi, com totes les cultures. Halloween ens ha imposat zombis, vampirs, carabasses i bruixes de barrets punxeguts, d’origen nòrdic. Són el resultat de la pressió del cinema i el consumisme. Però nosaltres, en tenim d’altres. Bubotes i cuques feres, gambosins i quarantamaules, encantades i mares dels vents. En teniu una bona mostra al cartell de Por a la valenciana, editat amb motiu dels 10 anys de La Maria no té por, amb les imatges que hem fet servir als «perotets» per al mòbil. Curiosament, els nostres monstres són més coneguts entre les criatures, per les cançons de Dani Miquel, les lectures i el paper de l’escola, que entre els adults. Recuperar el nostre patrimoni rondallístic i fantàstic és una forma de fer País.
És veritat que formes part d’una societat secreta creada, expressament, per a divulgar l’imaginari valencià?
En efecte. El rovell de l’ou de la societat secreta està integrada, com tothom sap, per Joan Borja, Víctor Labrado, Almudena Francés i jo mateix, a més d’altres col·laboradors ocasionals i de luxe, com ara Jordi Raül Verdú i Eva Andújar. Entre Borja, Labrado i jo vam escriure el llibre de relats Por o fugirem? Les millors llegendes de terror valencianes (Andana). Són quinze llegendes actualitzades, com ara «El mas de Patiràs», «Les bubotes de la fi del món», «Les bruixes voladores», «La dona serp»… El llibre ja va per la sisena edició i ens ha donat l’excusa per fer una gira de presentacions i espectacles de narració oral, per tot el País Valencià. Hem viatjar, hem contar històries i hem intentat crear lectors.
I també vau escriure junts la Guia inacabada de la fantasia valenciana…
Sí, Amparo Pons ens va animar, des de la biblioteca de l’Etno, el Museu Valencià d’Etnologia, ha escriure la guia, magníficament il·lustrada per Marc Bou. És un llibre de mudar, publicat per la Diputació de València, del qual estem molt devanits. Passa revista a totes les criatures màgiques del nostre imaginari, a l’espai geogràfic on les podem trobar i al calendari i dates més propícies per a descobrir-les.
