Estiu negre a les platges valencianes. La mort de cinc persones en soles dos dies aquest mes de juliol, sumades a les 17 que van ofegar-se al mes de juny –una quarta part dels casos totals de l’estat espanyol- han fet encendre les alarmes.
El registre d’ofegaments que fa la Reial Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme (RFESS) alerta que enguany, amb 33 morts, ja s’ha superat la xifra de l’any passat per aquestes dates, I açò que el 2023 ja havia estat un any catastròfic. De fet, 2024 està sent el pitjor any en aquest sentit des del 2015, quan van començar a registrar-se aquest tipus de morts.
Encara que Galícia lidera enguany el nombre d’ofegaments a escala estatal, des de la RFESS expliquen en aquell país, la majoria són en rius i embassaments, llocs sense vigilar i més casos a l’hivern, ja que hi casos de pescadors i marisquers, no directament relacionats amb el turisme. Al País Valencià, però, el percentatge de casos en espais vigilats es dispara.
A cada noticia de successos en una platja, els experts alerten sobre les imprudències i demanen «prendre mesures», però poques voltes es parla dels motius darrere aquestes xifres disparades de morts.
«Òbviament hi ha moltes causes –avancen des de la secció de Socorristes de la CGT-, i la primera seria l’increment de turistes dels darrers anys, que no ha anat acompanyat d’una actualització de les mesures de vigilància».
Hui mateix, l’informe periòdic que publica Hosbe Monitor [la patronal hotelera valenciana] xifrava en 4,6 milions de turistes que han pernoctat al País Valencià en els primers sis mesos de l’any –als quals caldria sumar els que s’allotgen en altres establiments, des de càmpings fins a pisos turístics. Açò suposa un increment del 5,4% respecte l’any passat, que ja va ser un any rècord. I l’estiu, com aquell qui diu, acaba de començar. Els pressupostos per a socorristes, però pràcticament no han canviat en aquests exercicis.
«Feina d’estiu»
«Probablement, el problema principal –continuen els socorristes- és que les empreses del ram entenen aquesta activitat com «una faeneta d’estiu que pot fer qualsevol ‘xiquet’. Una concepció que no soles no té cap sentit amb una temporada que s’allarga des de març, i a vegades febrer, fins a novembre, i que al remat suposa el principal obstacle a la professionalització dels socorristes».
Aquest cert «amateurisme» es tradueix en poca o quasi nul·la formació, sense suport psicològic en cas que de rescat fallit o molt poca experiència derivada de l’alta taxa de precarietat i rotació dels treballadors i mitjans sovint obsolets i insuficients. «A Tavernes de la Valldigna gastaven l’ambulància com a vehicle de logística i a València hi ha tres postes –que són instal·lacions sanitàries- sense aire condicionat, pel que si entres amb una lipotímia, allò et remata. Empreses que no donen aigua als treballadors, para-sols que arriben tard…», la llista de demandes dels treballadors es fa quasi inacabable.
Si bé és cert que reconeixen certes millores, com l’entrada al conveni d’instal·lacions esportives durant el Botànic, que ha suposat condicions laborals més dignes, denuncien que «mai s’ha canviat la tendència dels ajuntaments a concedir les llicències a l’oferta més barata». «Els darrers anys Creu Roja ha entrat ala suïcida, rebentant preus, i al final, açò no soles ho paguem els treballadors, sinó també els usuaris de les platges, que tenen un pitjor servei», expliquen.
«És molt important, per exemple, conéixer bé la platja quins corrents hi ha, si han canviat a causa dels ports, etc. Perquè sinó pots ser més una molèstia que una ajuda en cas d’emergència. És imprescindible que empreses i institucions es prenguen el socorrisme seriosament», conclouen.
