Segons la Viquipèdia, font emprada per tots els periodistes tot i que no ho reconeguen, al País Valencià hi ha 24 monestirs segons aquest recompte concret: 18 a la categoria de monestirs i 6 a la de cartoixes. Són els dels Pares Carmelites del Desert de les Palmes, el Monestir de Santa Clara de Xàtiva, el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, la Mare de Déu del Miracle de Cocentaina, el Monestir d’Agres, el Monestir de la Murta, el Monestir de la Saïdia, el Monestir de la Trinitat, el Monestir de la Visitació de Santa Maria, el Monestir de Santa Maria de la Valldigna, el Monestir de Santa Maria del Puig, el Monestir del Corpus Christi de Carcaixent, el Monestir del Corpus Christi de Llutxent, el Monestir del Sant Sepulcre d’Alcoi, el Reial Monestir de les Religioses Saleses d’Oriola, el Monestir de Sant Esperit, el Monestir de la Santa Faç, la Cartoixa d’Aracristi, la Cartoixa de l’Annunciata, la Cartoixa de Porta Coeli, el Monestir de Santa Maria de Benifassà, la Cartoixa de Valldecrist i la Cartoixa de Viaceli.
No obstant això, en aquest llistat falta el Monestir de Sant Miquel dels Reis. Aquest conjunt arquitectònic va ser fundat el 1545. El seu primer traçat data de 1546 i les obres començaren el 1548. Està situat al barri d’Orriols de València. Els seguidors del Llevant UD el coneixeran per la seua proximitat a l’estadi Ciutat de València. Els erudits de la nostra llengua, tal vegada els és més familiar per ser la seu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i de la Biblioteca Valenciana, amb prop d’un milió de documents.
l’ISBN identifica publicacions, però l’obligació d’entregar exemplars depén del dipòsit legal. En el cas valencià, el Monestir és l’espai dels guardians de la nostra llengua i cultura. Es poden trobar des del Vita Christi de Sor Isabel de Villena fins als primers 14 episodis de L’Alqueria Blanca. Una espècie de cervell valencià. El nostre far d’Alexandria particular. Un edifici que, a més de la seua història, va ser col·legi en anys posteriors i també presó franquista, on va estar tancat el mateix Peset Aleixandre. Ara, junt amb les biblioteques públiques valencianes, és garant de la memòria del nostre poble. Però, per què Sant Miquel i per què dels Reis?
Aquest edifici va ser fundat per Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, qui va estar casat amb Germana de Foix, virreina del Regne de València, que, com saben, també va contraure matrimoni amb Ferran d’Aragó, el Catòlic. Però, si el duc de Calàbria no era rei, per què aquest nom per al monestir? Van tenir alguna cosa a veure els jerònims que el regentaren més tard? Doncs, no.
S’estima que Ramses II, faraó egipci, va tenir més de cent fills. Fet que va ocòrrer fa mes de 3200 anys. Segons l’article anomenat “Aspects of the Cultic Role of Queen Nefertari and the Royal Children during the Reign of Ramesses II”, publicat dins del volum acadèmic Ramesside Studies in Honour of K. A. Kitchen (2011), en una de les escenes analitzades s’hi representarien aproximadament 26 prínceps i un nombre desconegut de princeses. Amb la qual cosa, gran població de l’actualitat estaria emparentada amb el Ramses II.
Doncs, això mateix és el que va pensar el duc de Calàbria, però respecte de Baltasar, el tercer rei mag. El titular del ducat calabrés es considerava emparentat amb el tercer rei mag: Melcior, Gaspar i Baltasar. Tot i que no hi ha cap document que així ho certifique, segons Sandra, la guia oficial de Sant Miquel dels Reis de la visita del divendres 3 d’abril de les 12 del migdia íntegrament en valencià. L’obsessió del duc va ser tal que en la façana de l’edifici es pot veure a la seua corona la representació dels tres Reis Mags, així com elements referents als mags en el retaule de l’interior. Sant Miquel està en la part central de la portada del complexe es va concebre per enaltir la seua figura de lluita contra el dimoni. Malauradament la forqueta que empunyava ha desaparegut. Però, l’edifici nascut d’una obssesió pel seu promotor uns origens màgics ara és el temple de la cultura, la llengua i la memòria del poble valencià. Hi ha res més màgic? Un espai que es pot visitar de forma grautita i en valencià dimarts, dissabtes, diumenges i festius a les 12:00 h.
