«S’ho imaginen? L’antic llit [del Túria] com a via ràpida. Aquesta era la intenció del Ministeri d’Obres Públiques en els anys setanta del segle passat. I va estar molt prop de convertir-se en una realitat i fer malbé un dels espais més estimats pels valencians]. El 2022 el Jardí del Túria, el gran parc que vertebra València resseguint l’antiga llera del riu, va complir 35 anys i els mitjans van omplir-se d’articles que començaven així, en aquest cas concret a Las Provincias.
També els portals d’informació turística s’hi refereixen com «el parc urbà més gran d’Espanya» i una infraestructura sense la qual «hui no s’entendria València».
Però com bé recorden tots aquests articles, la idea del parc no va vindre dels governs, sinó que va ser la ciutadania qui va iniciar una immensa reivindicació per defensar un ús social i públic de l’espai que havia alliberat el desviament del Túria. En canvi, «experts» i polítics defensaven imprescindible «articular la ciutat mitjançant autovies» i que el risc de no construir-les podria provocar «el col·lapse de la ciutat» i greus problemes de mobilitat pràcticament irresolubles.
«El debat actual al voltant del Corredor Verd [el projecte proposat per l’Ajuntament durant el mandat de Joan Ribó per al bulevard García Lorca] es fa en termes molt similars», explica l’arquitecte i urbanista Joan Dolç, qui va formar part de la campanya veïnal per salvar el llit del Túria.
Des de l’actual equip de govern municipal s’ha argumentat que el projecte del Corredor Verd era «arriscat», ja que «elimina totalment l’accés a Sant Vicent Màrtir», «no soluciona la trobada entre el bulevard García Lorca i Giorgeta ni els accessos als edificis al bulevard» i «elimina la connexió de la carretera CV-400 quedant interrompuda en la V-30».
Per açò han decidit recuperar el projecte de l’època de Rita Barberà dissenyat per l’arquitecta Kathryn Gustafsoni que inclou quatres carrils per a cotxes –la nota de premsa de l’Ajuntament es referia a «un carril per a cotxes i un altre per a l’EMT, obviant que era en cada direcció- , eliminant el concepte de gran parc similar al del Túria. De fet, el resultat final del projecte s’assemblarà més a l’actual avinguda del Marquès del Túria que als renders que publicava l’alcaldessa en el seu perfil d’X –antic Twitter- on els carrils amb cotxes han desaparegut per art de màgia.
«El Corredor Verd és totalment viable i no té cap problema que no siga solucionable –insisteix Dolç- quan tens un espai lliure, verge, com el que deixen les vies del tren pots fer el que vulgues, talment com volia fer-se a l’antic llit del Túria. La qüestió és si vols prioritzar l’espai per caminar o anar en bici o vols prioritzar el cotxe, que llavors arribes a les conclusions de Catalá». Dolç destaca també que «actualment tampoc hi passen cotxes per aquest espai, i no passa res».
Moviment veïnal
El Jardí del Túria el va guanyar la ciutadania gràcies al potent moviment veïnal –«aliat amb l’ecologista», recorda Dolç- que existia a la ciutat durant el tardofranquisme. Però, hi ha capacitat d’emular ara aquella campanya?
Per ara, i amb només quatre dies, més de 16.000 persones han signat la petició en línia impulsada per quinze associacions veïnals de la ciutat, a més de la Federació Veïnal de València. Un indicatiu que, almenys, la situació preocupa a una part de la ciutadania.
«En aquell moment no hi havia la preocupació pel canvi climàtic, no sabíem les coses que sabem ara –explica Dolç- i tot això, la gent va mobilitzar-se perquè ja entenia que un parc, arbres i zones verdes eren millors que una autopista. I el resultat va suposar un canvi consubstancial, no soles per a la ciutat sinó per a tota l’àrea metropolitana».
Serà el Corredor Verd el Jardí del Túria del segle XXI? Al llarg dels pròxims mesos tindrem la resposta.
